«Quan els gossos lladren, alguna cosa senten», diu la dita. I allò que se sent és que el director de la televisió valenciana vol canviar la llei per tal d'emetre més continguts en castellà, pensant que així augmentarà l'audiència. És només un rumor, però ja saben: si se'n sent a parlar, alguna cosa hi ha; i si no n'hi ha, tarda ja en desmentir-ho. També pot ser un globus sonda per saber la reacció de la gent. Si és així veja's aquest article com un no contundent a culpabilitzar les emissions en valencià pel baix índex d'audiència.

La definició d'À Punt com a televisió pública l'exonera d'actuar exclusivament en base als principis d'audiència i mercat. Si prima la quota de pantalla i no el servei públic que recuperen Tómbola i la fauna experta en Ciències Salvamelògiques debatent temes tan interessants com les confessions de l'ex-dona d'un famoset que té un múscul a l'entrecuix que, sense Viagra, no sap/no contesta; o la ruptura d'un matrimoni de la faràndula per culpa d'un butaner, situació que planteja disquisicions filosòfiques sobre les cadenes del matrimoni que són tan, tan pesades que de vegades calen tres persones per portar-les. Diran, amb raó, que tractant-se d'una televisió pública l'objectiu legítim d'augmentar l'audiència no justifica els programes porqueria. Doncs, eixe mateix argument hauria de servir per a no revisar l'actual «statu quo» lingüístic, ja que incrementar la quota de castellà impedeix que À Punt faça de cap de platja per promocionar i difondre la llengua i cultura pròpies.

I l'argument definitiu, més conegut ja que el pixar ajupit: de televisions en castellà en tenim la tira. No cal memòria d'elefant per recordar que les màximes quotes d'audiència de la televisió valenciana estan vinculades a continguts de proximitat i en valencià. I que no cal canviar d'idioma, sinó de programació ho demostra Bola de Drac: programa infantil que Canal 9 emetia fa 30 anys, i que era molt vist a la Vega Baixa i fins i tot en algunes zones d'Albacete i Múrcia.