Sempre he tingut la sensació que un enorme ull ens mira constantment. Aquell "gran germà" d'Orwell, que ens semblava un impossible, fa temps que està entre nosaltres. Algú vigila el que fem, el que parlem, el que llegim, allò què ansiem tindre al nostre poder, per on viatgem, i, fins i tot, quin es el nostre color preferit de calces i calçotets. Ho tenen molt fàcil, ens han ficat a la butxaca una eina, el mòbil, que, sense que ens adonem ens vigila. I les nostres dades sigil—losament viatgen per l'espai i son comprades pel millor postor. Necessites qualsevol producte, busques al mòbil on pots adquirir-lo, i, durant uns dies cada vegada que obris l'ordinador la pantalla quedarà inundada de publicitat del producte que buscaves. Mercuri, Deu del comerç i, ara també, del consumisme s'ha quedat amb la teua cara i ets a la seva agenda pels segles dels segles.
Però no es aquest espionatge el que em preocupa. Des de fa temps ja ens han acostumat que cada vegada que obrim la bustia està plena de propaganda que sol anar directa a la paperera. Es un espionatge habitual, innocent i, necessàriament, un peatge que hem de pagar al capitalisme que, vullguem o no, dirigeix les nostres vides. Però hi ha uns altres espies que, amagats entre les clavegueres de l'Estat, es dediquen de manera il—legal a vigilar els dissidents, i, ja posats, també els fidels a l'Estat. Perquè els Estats, tots, no se salva cap, no es fien dels seus ciutadans i sempre tenen uns fidels servidors que, per una bona paga, els fons reservats, estan disposats a fer tot el treball brut que ordena qui, fidel al refrany, "paga mana". Son el que jo anomene els "mortadel—los" , gràcies Ibañez pel personatge, del CNI, generalment policies i militars als que no molesta la pudor de les clavegueres, tenen la pituïtària acostumada als mal olors.
Molts ja sospitàvem que aquests espies a sou del CNI, de vegades imitadors de fireta del James Bond de Fleming, eren especialistes en nyaps. Recordem que fa tres anys davant els seus nassos l'imam de Ripoll, col—laborador d'ells, va preparar l'atemptat de la Rambla a Catalunya. Ignoravem el que passava?. Deixem-ho ahí. Tots els Ministres d'Interior han tingut la seua plantilla d'espies i el seu pressupost, els anomenats "fons reservats", també coneguts com "fons de serps" i del que no han de donar comptes a ningú. Al llarg de la història amb aquests fons, gastats a discreció, es paguen xivatos, s'han pagat sicaris, i a hores d'ara s'usen per espiar l'independentisme català. I, segur, que també tot allò que a l'Estat li semble dissidència.
Fa uns dies hem conegut que des d'aquestes clavegueres estatals han estat espiats els telèfons mòbils d'alguns polítics catalans, entre ells el de Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya. Aquesta manera d'actuar, que per alguns deu ser la norma, no es pròpia d'una vertadera democràcia. Mai em cansaré de denunciar que, malgrat les semblances, l'Espanya actual, nascuda el 1978, es una democràcia que trontolla en alguns moments perquè té una pata corcada per la feina que no es va acabar bé amb la Constitució "que todos nos dimos" i alguns vam votar negativament perquè ja ensumaven el que ens venia a sobre. Fets com aquest, espiar al President del Parlament de Catalunnya, a qualsevol democràcia ja hagués fet trontollar el càrrec del Ministre d'Interior de torn.
Aqui no passa res, com tantes i tantes vegades, ningú donarà explicacions i els "mortadel—los" del CNI continuaran enfangats entre la porqueria de les clavegueres de l'Estat amb l'aquiescència del PSOE i el PP que, tots a una veu, s'han negat que el Parlament esbrine qui va donar l'ordre d'espiar als independentistes.
