25 de julio de 2020
25.07.2020
Levante-emv
tribuna

Temps de reformes valentes

25.07.2020 | 23:34
Temps de reformes valentes

Canviar per a millorar. La ciutadania ha patit massa crisi en tan poc temps. A la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19, cal sumar altres problemes que no han trobat solució. Parlem del model territorial i institucional de l'Estat.

Les diferents meses de reconstrucció aporten idees útils per a buscar consensos que ens ajuden a fer un camí compartit. Hi ha, però, un aspecte que no es toca amb la profunditat que requereix i és el model autonòmic de l'Estat, o millor dit: el problema territorial d'Espanya. Estem parlant de clarificar les competències que són pròpies de l'Estat i les que han estat cedides a les Autonomies i que mai retornaran a mans del govern central. És posar al dia l'Estat de les Autonomies, després de vora 40 anys, d'una fórmula consagrada a la Constitució, per a «nacionalidades y regiones».

La crisi pot ser una oportunitat. És un desafiament que ens obliga a canviar estructures obsoletes i mirar de millorar l'estructura institucional de l'Estat. Es tracta d'introduir les reformes que siguen útils a la ciutadania i és evident que caldrà trobar els consensos bàsics amb el màxim de generositat, de compromís i valentia.

L'acord per a la reconstrucció que s'ha assolit fa uns dies en la Unió Europea ens pot servir de model. Els estats han defensat els seus interessos. És a dir, Pedro Sánchez ha fet per Espanya el que Joan Baldoví fa per les valencianes i valencians. Ho ha fet amb regles clares de corresponsabilitat en el camí d'una Europa més federal. No és tan difícil, eixe podria ser un model per a Espanya. És a dir, regles clares de joc pel que fa a les competències i recursos de les Comunitat Autònomes i simplificació de la pesada, i de vegades obsoleta, estructura de l'Estat.
Tenim una magnífica oportunitat per a suprimir organismes d'altres èpoques que no aporten eficàcia ni eficiència. Es solapen competències i es retarda l'administració. El món digital ha d'entrar en forma en les administracions públiques, facilitar la vida a l'administrat i reduir burocràcies innecessàries, evitar duplicitats i simplificar les administracions públiques.

Per això, preguntem: Té sentit mantindre les Diputacions Provincials amb l'estructura arcaica i costosa que comporta? No seria més útil simplificar i optimitzar els recursos limitats que disposem? Per una altra banda, la racionalització de les estructures ha de comportar la seua modernització i digitalització de les administracions públiques. I caldrà garantir la suficiència econòmica. Un marc estable de finançament de les Autonomies, amb l'objectiu d'assegurar l'atenció dels serveis públics bàsics. És a dir, caminar cap a la modernització i racionalització del model territorial a l'Estat. Per tot açò, guanya pes el principi de subsidiarietat.

Ara més que mai, cal la delimitació clara de les competències de l'Estat i les Comunitats Autònomes, aclarir el Títol VIII de la Constitució. Sí, una reforma, també per a simplificar l'estructura de l'Estat després de la seua descentralització per la cessió de competències. Just aquesta setmana, les Corts Valencianes hem designat els representats per a defensar al Congrés dels Diputats la proposta de reforma de la Constitució per tal de reintegrar de forma efectiva el Dret Civil Valencià. La majoria de les Corts, integrada pels Grups Socialista, Popular, Compromís i Unides Podem reclama una reforma de la Constitució. És en aquest punt on cal reclamar una reforma més profunda en la línia que apunte: aclarir el Títol VIII i simplificar i modernitzar l'estructura de l'Estat.

Ens diran que no és el moment, que ara no toca o que això és impossible. No, si realment volem obrir un espai de reformes per millorar el nostre funcionament i la nostra convivència democràtica. Hem vist fa poc com el virus sí que entén de territoris. Hem constatat que la gestió centralitzada de la crisi sanitària no és la solució. El Gobierno de España no ha comprés que les Autonomies som Estat i que fa molts anys que el Ministeri de Sanitat té la pràctica totalitat de les seues competències transferides.

En un model autonòmic del segle XXI ha d'haver cogovernança, que és la contraposició a un centralisme gens útil i costós. Un exemple recent és el que hem vist des de la Moncloa: Informar en conferència telemàtica a les presidències autonòmiques una hora abans de fer la roda de premsa no és cogovernança multinivell. És una forma de cesarisme estèril que amaga un model de neocentralització de l'Estat.
Un altre punt d'eixes reformes que necessitem és el Senat: una cambra que no és de representació territorial i que ningú sap explicar ben bé la seua funció. En eixe debat que volem obrir, caldrà decidir si no té raó de ser o si ha de continuar però apropant-lo a la realitat de l'Estat de les Autonomies i fent un paper com en Alemanya té el Bundesrat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook