Quan en un matrimoni falla la comunicació i hi ha recels mutus per part de totes dues persones significa que el seu futur no és gens bo. Alguna cosa semblant és el que succeeix en la Conselleria d'Agricultura en estos moments on una i altra parella (Compromís i PSPV) caminen desavinguts, amb els màxims responsables sense parlar-se quasi entre si, i en una lluita interna fratricida que desemboca en un ambient irrespirable.

Però el que és més greu és que ja afecta a terceres persones que podrien ser els fills, és a dir als administrats que són els agricultors i ramaders.

La cosa no ha funcionat bé des del moment inicial del casament al juny de 2015 quan es va decidir que Compromís encapçalaria la Conselleria (amb el càrrec de consellera), i el total del dot mediambiental i el PSPV es quedaria amb la part més important del dot agrari (Secretaria Autonòmica i Direcció General d'Agricultura i Ramaderia).

Però després de la repetició de les noces en 2015 la cosa ha anat a pitjor amb el canvi de la parella de Compromís.

La situació arriba a tal extrem que enviar un escrit a la Conselleria d'Agricultura en estos moments siga tota una odissea i l'agilitat i eficiència brillen per la seua absència. Els uns i els altres llevant-se les atribucions, tirant-se les culpes segons amb quina parella parles i mentrestant la casa on viu el matrimoni per agranar.

Però els matrimonis, mentre no es trenquen definitivament, tenen solució. I este és el cas de l'actual en la Conselleria d'Agricultura. Senyores i senyors, aparten els seus egos del mig, gestionen en consens, tinguen altura de mires i miren pels seus fills que tenen cada vegada les butxaques més foradades.

Només els falta a uns fills ja bastant perduts i afonats que estar enmig d'uns pares egoistes i que en lloc de mirar pels interessos generals de la família ho fan pel seu interés personal.

Per favor, estem a temps d'evitar la separació o el divorci. No ens obliguen a recordar-ho en la seua pròpia cara per més temps. Dialoguen, apliquen el sentit comú, treballen, gestionen, legislen, de manera conjunta. I si no funciona la parella, canvien, però facen alguna cosa. Els seus fills li ho agrairan per a tota la vida.

Ens agradaria fer arribar aquesta carta a la mare d'una de les parelles, Mònica, i al pare de l'altra, Ximo; és a dir als avis de les criatura. Sabem que han mitjançat altres vegades i no dubtem del seu caràcter dialogant per a salvar el matrimoni. Moltes vegades ja se sap que no és convenient que entre la família però en este cas ja és per pura necessitat i urgència, conscients que l'experiència dels iaios servisca per a salvar un matrimoni.