Fa anys el setmanari britànic The Economist explicava que les talles de les dones anaven reduint-se conforme les consumidores avançaven en edat. Per exemple, si fa 30 anys la talla 36 servia de guia per a cintures de 62-64 cm., hui eixa talla és per a senyores de 65-67 cm de cintura. Amb aquesta estratègia els grans magatzems contribuïen a l'autoengany del client que se sent satisfet de gastar la mateixa talla, a pesar de tindre més edat. Potser per això allò que desitgem és el primer que ens creiem. I això no ho dic jo. Ho deia Demòstenes fa més de 2.000 anys.

Creure's les pròpies mentides no és una actitud insòlita. En certes persones l'autoengany és font d'estabilitat que fa que la seua vida tinga sentit. «Oooh!», exclama sorprès Mr. Bean quan entra al seu apartament i arreplega de terra les felicitacions nadalenques que, prèviament, ell mateix ha introduït per baix de la porta, tal com faria el carter. Oooh, quin poemari tan bo he escrit; que no em donen el premi?, perquè els membres del Jurat s'han conxorxat per donar-li'l a un altre. L'autoengany és l'eixida d'emergència del perdedor; i, de vegades, és compartit en família per encobrir abusos sexuals o situacions de violència, com quan la dona diu que ha caigut un bac, en lloc de dir que el marit li ha pegat una pallissa. O per a presumir, com aquell que diu ser propietari d'un pis; que, tot i haver-lo adquirit a través d'un préstec, no li lleva la sensació de tindre'l en propietat (en propietat del banc, diran vostès).

No hem de menystenir el poder de l'autoengany; ja que si un es menteix a sí mateix, pot mentir més fàcilment als altres. A tot el món, autoritats i empresaris de l'oci saben que hem de conviure amb el virus perquè la relaxació i la indisciplina han reactivat la seua circulació, però s'autoenganyen (i ens enganyen) garantint seguretat malgrat els reconfinaments, obligatorietat de mascaretes, regrés al teletreball, etc. Es fan trampes al solitari, com Mr. Bean. Sols que en aquest cas no fan riure.