Així comença l'article 14 de la constitució espanyola, un text que alguns sacralitzen fins a l'extrem. Aquest article continua així: "sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social". Però això és fals (a part de la primacia de l'home sobre la dona per heretar la corona), ja que l'article 56.3 de la constitució afirma que "la persona del rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat". I és que la sacrosanta constitució no permet que es jutge o s'investigue un senyor (rei) acusat d'estafar i evadir milions d'euros. La constitució i també alguns partits, es van oposar a constituir una comissió que investigara les activitats corruptes del rei emèrit. PSOE, PP, Vox i Cs van votat en contra a constituir aquesta comissió. Una cosa semblant ha passat a les Corts Valencianes, on el PSOE (amb la seua abstenció) ha impedit la formació d'una comissió per investigar la fortuna del rei emèrit.
Per tant l'article 14 és mentida, ja que si tots els espanyols "són iguals davant la llei", però el rei "és inviolable", és a dir, no està subjecte al que diu l'article 14, hi ha una flagrant contradicció entre aquests dos articles. Per això és evident que tots els espanyols no "són iguals davant la llei", ja que el rei està per damunt dels altres ciutadans de l'estat.
El rei Juan Carlos, amb l'escàndol econòmic (de primera magnitud sens dubte) i els seus embolics financers, ha amagat milions d'euros i per tant ha estafat hisenda (no ho som tots?) amb les comissions rebudes quan va ser cap de l'estat.
Per altra part els mitjans de comunicació ens han informat que l'actriu Ana Duato i l'actor Imanol Arias s'enfronten a 30 anys de presó per delictes fiscals. ¿El rei emèrit és igual davant la llei que Ana Duato i Imanol Arias?
Recorde, per altra part, que quan el president Jordi Pujol va informar que tenia diners a Andorra, els polítics i els diaris es van tirar al damunt de l'expresident de Catalunya. Curiosament, ni PSOE, ni PP ni Cs, ni la majoria dels diaris amb seu a Madrid, no han reaccionat de la mateixa manera de com ho van fer en el cas de Jordi Pujol. A més, que el govern de l'estat (PSOE i Unidas Podemos) haja aplaudit "la contundència del Rei" (Levante, 17 de març de 2020), és vergonyós. Al País Valencià només Compromís i Unides Podem han recolzat la creació d'una comissió d'investigació sobre el rei emèrit.
Aquest escàndol polític (mig amagat per la crisi del coronovirus) el vol resoldre l'actual rei renunciant a l'herència del son pare i retirant-li l'assignació que fins ara rebia el rei emèrit. El rei Felip, per dignitat i per coherència, no hauria de renunciar només a l'herència de son pare, sinó a la corona que, en herència, ha rebut de son pare i que ell va rebre del dictador Franco.
El que resulta escandalós és que fa un any, el 5 de març de 2019, el rei Felipe va conèixer que era beneficiari dels diners que son pare li deixava des de la Fundació Lucum. El rei Felipe va traslladar aquesta informació al rei Juan Carlos i a les autoritats competents. ¿I per què no va informar als ciutadans espanyols d'aquesta qüestió? És evident que si el rei Felipe ha anunciat ara (i no fa un any) que renuncia a l'herència de son pare, és perquè és ara quan ha eixit als mitjans de comunicació aquests embolics del rei emèrit.
Mentre que, en les actuals circumstàncies de pandèmia, els professionals de la sanitat (metges, infermers, farmacèutics, estudiants de medecina, auxiliars d'infermeria, de farmàcia i de l'administració i personal de neteja dels hospitals i residències) i de protecció civil estan donant el millor d'ells mateixos, fins al punt que alguns s'han contagiat pel seu servei públic, els qui haurien de ser exemple d'integritat i d'honestedat, com el rei emèrit i l'actual, no fan sinó burlar-se dels ciutadans que pateixen les conseqüències econòmiques d'aquesta crisi en aquest moments tan difícils.
No és estrany (i Freud en trauria moltes conclusions d'això), que el iot del rei Juan Carlos s'anomenara Fortuna i que l'equip veler en el que participava el rei emèrit, s'anomenara Bribón.
Davant això és evident que la constitució menteix (en aquest i en altres punts), ja que tots els espanyols no són iguals davant la llei. Hi ha alguns ciutadans que sí que estan sotmesos a la llei i d'altres (l'elit reial) que estan exempts del que diu la llei. Malgrat que el mateix rei emèrit va dir en el seu missatge la Nit de Nadal de 2011: "Afortunadamente vivimos en un Estado de Derecho y cualquier actuación censurable deberá ser juzgada y sancionada con arreglo a la ley. La justicia es igual para todos". Això mateix va dir fa uns dies la ministra Mª Jesús Montero, en relació a la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d'investigar el rei emèrit, per les presumptes comissions per l'AVE a la Meca: "La Justicia es igual para todos y por tanto se ha de investigar todas las personas que les tribunales consideren convenientes en el marco del desarrollo de sus actividades, en este caso financieras" (La Vanguardia, 8 de juny de 2020).
Una vegada més la Bíblia ens posa en guàrdia sobre l'avarícia i el desig de posseir: "El cobejós de diner, no en té mai prou, i qui cobeja l'abundància, no en té profit" (Ecle 5:9). I és que el rei emèrit hauria de recordar que ell mateix "va eixir nu de l'entranya de la mare i així se'n tornarà, com va vindre; del que ha guanyat, no li queda res que puga endur-se" (Ecle 5:14).
Fa unes mesos, el rei Felipe digué: "La tauromàquia dóna cohesió a Espanya" (El Nacional, 21 de febrer de 2020). El que sí que és evident, com tots podem comprovar, és que presumptament, el que cohesiona la corona és la corrupció. I la "tourné" del rei i de la reina per l'estat, no arreglarà res.
