Què fa un irresponsable quan li manen guardar quarantena per haver-se exposat al coronavirus? Quedar-se a casa? Fred, fred. Sortir al carrer i fugir de la gent? Tebi, tebi. Andoiar amunt i avall sense distància de seguretat? Calent, calent. Fer vida normal i mascareta al colze? Cremant, cremant. Anar-se'n a la terrassa del bar, llevar-se la mascareta i xerrar? T'has cremat! Són espècimens que han involucionat, de la mateixa família dels primats de la discoteca de València on hi hagué un brot de coronavirus; que, quan els cridaren per fer-se la prova PCR, es descollonaren de riure i se n'anaren a la platja i no a l'hospital. Si Darwin visquera, oi que revisaria les seues teories?
En aquest escenari d'irresponsables, Diògenes necessitaria més d'un cresol per trobar algú capaç de donar una explicació racional al seu comportament. Darrere d'aquesta conducta subjau una personalitat propícia a saltar-se les normes socials i legals. Denota insatisfacció i manca de consciència social, pura dissidència fruit de la frustració que cristal·litza en un gregarisme estúpid i irreflexiu. Que hi haja gent que ho aplaudisca no ens ha d'estranyar. Com sabem per la pel·lícula de Chaplin ('Tiempos modernos'), els descontents se'n van darrere del primer que agita una bandera. I els descontents abunden, com les mosques a l'estiu.
Inútil apel·lar a la responsabilitat personal quan el premi a la idiòcia està tan renyit que s'haurà d'atorgar 'ex aequo'. Que hi haja conductes potencialment perilloses com escopir alcohol als assistents en un local d'oci de Torremolinos, no hauria de preocupar-nos (si no som sanitaris o familiars, clar). Tot fill d'Atapuerca té dret a carregar-se de gintònics, muntar una performance si això li sembla súper 'cool', gravar-ho en vídeo i, com és el cas, penjar-lo a l'Instagram. Si dies més tard es passen tres setmanes a la UCI, ja s'ho faran! Això sí: que els identifiquen; i en cas d'un triatge per falta de llits o respiradors, que els envien directament a pastar fang.
