El rei se n'ha anat. Crec que fa mal en anar-se'n, però les seues raons tindrà. En això s'obri la porta a anar desunflant la monarquia, ja que el rei actual no està al nivell del seu predecessor, per molt que aquell se'n passara un poc de rosca en els seus assumptes personals -segons pareix- i sa vida de femellut fóra un secret a crits.

?Si s'haguera dedicat a pensar en Espanya a gom i en el seu dia a dia, com una vocació de servici als espanyols, açò no li haguera passat al final del seu regnat.?Però no; ja creia que era "el rei del mambo" i que podia fer tot allò que volguera, i sobre tot, segons pareix, un poc obsessionat per les femelles. També diuen que la gent de qui es va rodejar no el va beneficiar massa, i que no el conduïren per on devia.

?El ser rei és un treball de 24 hores diàries, sense intimitat ni vida privada. I entendre una altra cosa és equivocar-se i no ser digne de dedicar-se a eixe menester.?

Crec que la reina emèrita així ho ha comprés i ha viscut una vida senzilla i subjecta a les seues obligacions, i havent d'aguantar al seu marit, que no ha sigut poc.?

Insistisc que el rei emèrit no hauria d'haver-se'n anat, estava ben bé ací sense deixar-se vore molt, i esperar que escampara i que les coses bones que ens ha proporcionat tornen a estar per damunt de tota la porqueria que volen aplicar-li.?Però pareix que el rei actual no estava molt per la labor, pensant que com més quilòmetres pel mig pose son pare, millor li anirà a ell.?Ara bé, perquè li vaja bé a ell, ha de fer-se notar, complir el seu comés i deixar-se d'intervencions de contingut líquid i propostes que brillen per la seua absència. I, tal vegada, deixar a un costat a la seua consort durant un cert temps, ja que la seua imatge no és com per a tirar coets.

?Ho sent, monarquia; ja que personalment pense que deuria existir, encara que només siga per a estalviar-nos diners en càrrecs polítics i eleccions de presidents de la república, i enfrontaments entre les dos presidències (del govern i de l'estat).?Però devem plantejar-nos donar-li un canvi d'imatge i de contingut a la monarquia. Per exemple, llevar títols nobiliaris, especialment a la família real. Gent de "a peu" que tinga que buscar-se la vida como tot el món, i no que, per ser qui és, tot se li obri, i d'ahí els embrolls que han organitzat alguns.

?S'ha obert una porta, un camí a seguir, i espere que no aprofite de precedent per a un futur intentar carregar-se la monarquia, com Iglesias proclama esganyant-se, actitud pròpia de destrellatats als qui se'ls ha donat un poder immerescut totalment, i que tantes desgràcies poden portar a Espanya.