Aquest dissabte 8 d’agost, va morir el bisbe Pere Casaldàliga. I el mateix dissabte TV3 va emetre els dos capítols de l’excel·lent minisèrie “Descalç sobre la terra vermella”, sobre el bisbe Pere, que els valencians no vam poder vore perquè el govern del Botànic encara no ens permet sintonitzar TV3. Pere Casaldàliga, pastor, profeta i poeta, va ser un home valent, arrelat en les Benaurances i compromès amb la defensa dels pobres.
El bisbe Pere era un home d’ulls penetrants i d’un gran cor, que apostà per la col·legialitat, la sinodalitat i la corresponsabilitat al si de l’Església i per un paper més rellevant de la dona a les comunitats cristianes. Solidari amb les causes del indígenes i dels més dèbils, el bisbe Casaldàliga va ser un herald de l’Evangeli, que dedicà la seua vida a defensar els drets dels més pobres i necessitats del Brasil, i a denunciar amb valentia, un sistema que “fa de la humanitat, un negoci”. Casaldàliga, sempre va estar al costat dels indígenes xavants, originàriament, propietaris de les terres on ell vivia, i que van passar a mans dels terratinents.
Home compromès amb la Teologia de l’Alliberament, Pere Casaldàliga va treballar sempre per una Església més senzilla i més pròxima als pobres, com desitja també el papa Francesc. Per això defensava les Comunitats Eclesials de Base, com una manera nova de fer Església, on s’uneix la fe a la vida. Unes comunitats que han de ser llavor, ferment i sal.
El bisbe Pere, lluny d’una “episcopalitis aguda”, defensava que no podia haver fe cristiana sense encarnació. Casaldàliga també apostava pel celibat opcional i per una major presència de les dones al si de l’Església. Una Església que no fóra de poder, sinó de servei, com ell ha fet durant els 34 anys de bisbe en la diòcesi de Sao Félix, fins que el 2005 li va ser acceptada la dimissió. Per això, en la seua ordenació episcopal, va mostrar quins serien els seus signes com a bisbe: “La teua mitra serà un barret de palla camperol, el sol i el clar de la lluna, la pluja i el cel seré, la mirada dels pobres amb qui camines i la mirada gloriosa de Crist, el Senyor. El teu bàcul serà la Veritat de l’Evangeli i la confiança del teu poble en tu. El teu anell serà la fidelitat de la Nova Aliança del Déu Alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra. No tindràs altre escut que la força de l’Esperança i la Llibertat dels fill de Déu; no faràs servir altres guants que el servei de l’Amor”.
Malalt de Pàrkinson, el bisbe Casaldàliga creia que no hi hauria pau “mentre no se socialitze la riquesa”, i per això defensava la millora la vida dels més pobres.
Com ha recordat el P. Abat Josep Mª Soler, que a Sabadell va tindre Casaldàliga de professor, el bisbe Pere era un home de Déu que quan pregava, “la seua concentració era tal, que des de fora vèiem què sentia per dins”.
El bisbe Casaldàliga, bisbe dels pobres i defensor dels indígenes, nascut a Balsareny el 1928, va defensar sempre “una esperança pasqual, que és invencible”.
El desembre de 2012, el bisbe Pere va haver d’abandonar Sao Félix, degut a les amenaces de mort que havia rebut, pel fet d’haver lluitat pels drets dels indígenes. Per això el P. Abat de Montserrat va manifestar públicament la seua solidaritat amb el bisbe Pere, perseguit per la seua fidelitat a l’Evangeli i al Poble que servia.
El gener de 2014, el bisbe Pere enviava un missatge a les Comunitats Eclesials de Base, al Brasil, animant-les a ser Església en aquesta “hora de primavera eclesial que hem de viure amb entusiasme”. I ès que Casaldàliga creia necessari “fer la transició d’una època autoritària, de tindre tota la veritat, a una època de diàleg”, així com també una reforma de la Cúria, que tinguera “com a primer pas la desaparició de l’Estat del Vaticà”, i d’aquesta manera, “el papa deixe de ser Cap d’Estat”.
L’actor Eduard Fernàndez, que interpreta en aquesta sèrie el bisbe Pere, declarava en una entrevista a la premsa: “Ha suposat una gran experiència. Perquè és molt gran el personatge; és molt gran la història, el seu pensament, la seua fe...”. Fernàndez deia de Casaldàliga: “És molt normal, és molt senzill. És molt intel·ligent, té molt sentit de l’humor”. I afegia encara: “Jo he plorat molt. Perquè és una persona que des de sempre ha fet el bé durant les 24 hores del dia i que té una línia de pensament, de fe, de compromís social i polític que pense que aquesta pel·lícula recull”.
Casaldàliga és un home que somiava una Església que fóra “el Poble de l’esperança, el Poble de la Pasqua”, amb “una esperança confiada en el Déu de la vida, de l’amor, de la llibertat”.
Profeta i poeta, aquest és un dels poemes més bonics del bisbe Pere, on expressava la passió pel Regne i la lluita per l’esperança:
“Portant un call per anellmonsenyor tallava arròs.Monsenyor falç i martell?Em diran subversiu.I jo els respondré: ho sóc.Pel meu Poble en lluita visc.Amb el Poble en marxa em moc.Tinc la fe d’un guerrilleri amor de revolució.I entre Evangeli i cançópeno i dic el que sé.Si escandalitzo, primerhe cremat el propi cor-creu del mateix Tauler.En el foc de la Passió.Incito a la rebel·liócontra el poder i el diner.Estic contra l’ordre erratque fa del Poble un ramat,del Govern, un carnisser.El meu Pastor es feu Corder.Servent es feu el meu Rei.Crec en la Internacionaldels fronts nobles i el cap alt;de les paraules honradesi de les mans enllaçades.Jo titllo l’ordre de mal ,del progrés en dic mentida.Tinc molta menys pau que ira.Tinc molt més amor que pau.Crec en la falç i en el feixd’aquestes espigues collides:una Mort i tantes Vides!Engrescat per l’Esperança,crec en la falç que avançaincansable i amb fermesa,sota un sol sense disfressa”.“Con un callo por anilloMonseñor cortaba arroz.¿Monseñor martillo y hoz?Me llamarán subversivoy yo les diré: lo soy.Por mi pueblo en lucha vivo.Con mi pueblo en marcha voy.Tengo fe de guerrilleroy amor de revolucióny entre evangelio y canciónsufro y digo lo que quiero.Si escandalizo, primero,quemé el propio corazónal fuego de esta Pasión,cruz de su mismo Madero.Incito a la subversióncontra el Poder y el Dinero.Quiero subvertir la leyque pervierte al pueblo en greyy al Gobierno en carnicero.(Mi Pastor se hizo Cordero.Servidor se hizo mi Rey)Creo en la subversiónde las frentes levantadas,de voz de igual a igualy las manos enlazadas.Y llamo al Orden de mal,y al Progreso de mentira.Tengo menos paz que ira.Tengo más amor que paz.¿Creo en la hoz y en el hazde estas espigas caídas:una muerte y tantas vidas!¡Creo en esta hoz que avanzabajo este sol sin disfrazy en la común esperanzatan encorvada y tenaz!”
