10 de agosto de 2020
10.08.2020
Levante-emv
Al tall al tall

Periodisme cortesà

10.08.2020 | 22:41
Periodisme cortesà

Si hagués tingut prou espai, hauria titulat l'article 'Mitjans de comunicació cortesans (quasi tots) continuen gastant safrà per parlar sobre el rei emèrit'. És la millor descripció del tractament groguíssim que han fet, i continuen fent, de Juan Carlos I. Si a certs periodistes (d'alguna manera cal anomenar-los) no els cau la cara de vergonya és perquè no en tenen; de vergonya, dic.

Com a mostra, un botó d'un caixó que n'està reblit: «Un rey es el vínculo más atávico entre el hombre y Dios, el hilo retomado de la Creación en la Tierra, y es el deber de sus súbditos respetarlo, obedecerlo y custodiarlo hasta que Dios lo llame de vuelta a su regazo». Jure que no és broma. Ho ha escrit dies enrere un columnista de l' 'Abc' ('Abc', repetisc, no 'El Mundo Today').

El seguidisme caní de la majoria de mitjans respecte del rei emèrit s'ha de titllar de còmplice, ja que s'han limitat a fer-ne publireportatges amagant els escàndols. Tot el que en sabem és per la premsa estrangera. La d'ací ha fet els ulls grossos i s'ha comportat com els antics lacais que li netejaven el cul al rei després d'evacuar a l'excusat. És tal la servitud que, la mateixa premsa que qualificava a Puigdemont de «fugat» (cosa que no és certa, ja que l'expresident català es va sotmetre a la jurisdicció de la justícia europea que resolgué no extradir-lo, i té domicili conegut a Bèlgica), nega ara que el rei emèrit siga un «fugat» (quan l'investiga la Fiscalia suïssa i no sabem el país on està).

Que, per servilisme i complicitat, la premsa mostre menys interès per descobrir on para l'emèrit que quan l'absència pública del líder nordcoreà Kim Jong-un —el parador del qual fou objecte de variades especulacions— inquieta però no sorprèn, ja que no n'hi ha més novetat que la coneguda reincidència. En resum: si voleu saber vida i miracles de l'anterior cap d'Estat, llegiu premsa estrangera. La d'ací no sap/no contesta. La falta de transparència no va morir amb la Transició; lamentablement, hem après a conviure amb ella.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook