Hi ha certes coses què representen València sense cap dubte als ulls de qualsevol què l'haja visitat: la pudor dels tarongers en flor, les rates penades, les torres de Quart i de Serrano... Però hi ha algunes altres una mica més subtils, com ara, les oronetes.
Compta la llegenda què en Jaume I, abans d'arribar a València, va acampar a Borriana. Una oroneta, en veure la tenda del rei, va fer el seu niu a la part més colorada i el rei, que s'estimava els animals, va ordenar que no es desfera la tenda fins que l'oroneta no se n'haja anat. El pardal li ho va agrair molt, voltejant la corona del rei. També ho agraeixen les oronetes dels nostres dies, menjant tota mena de mosques i mosquits al voltant d'on posen els seus nius.
Un d'aquests llocs predilectes és ni més ni menys què l'edifici del Rellotge del Port de València. És un matrimoni perfecte: la llegenda viva dins l'estructura centenària, mitologia integrada amb la realitat. Sens dubte, hi ha molta diferència entre els temps d'en Jaume I i l'actualitat, però les oronetes perduren, fins i tot van tornar després de l'última reforma de l'edifici del Rellotge. Un retorn què l'Autoritat Portuària de València va facilitar amb un sistema de neteja innovador, què consisteix en unes safates d'alumini sota els llocs d'anidament idonis per facilitar tant la construcció dels nius com la neteja de les façanes de l'edifici.
En la meua terra, a Romania, es diu que on hi ha oronetes, hi ha bona sort. És un contracte senzill: bona sort a canvi de deixar als pardalets fer els seus nius a prop de casa. Un contracte que l'APV va firmar de bona gana amb les oronetes de l'edifici del Rellotge i que reporta beneficis: malgrat la crisi del coronavirus, el Port de València rep la qualificació de port més transparent d'Europa per part d'un estudi de la firma independent Arup. El mateix estudi presenta una visió prospera i esperançadora de l'activitat actual del port. Tant, que fins i tot podria dir que es pareix cada vegada més a l'estatus què tenia després de la campanya militar d'en Jaume I.
També m'agrada aquest acolliment per part de l'APV des del punt de vista de persona migrant: jo també vaig arribar de lluny i, com les oronetes, vaig fer un niu a València durant molt de temps. Qui sap, potser tornaré alguna primavera, com una oroneta al port.
