Aquest és un estiu anòmal. Ens van dir que si féiem bondat, i ens quedàvem a casa durant algunes, setmanes en arribar la calor estiuenca gaudiríem d'una anomenada «nova normalitat». Perquè ja res seria el mateix que abans que entrés a les nostres vides aquesta anormalitat a la que, no sé si amb una certa ironia, en principi vam conèixer com coronavirus i que amb el temps, quan ja ens tenia confiança, va passar a ser la covid-19.

Vam estar setmanes en una mena de toc de queda -'alarma' es el seu nom constitucional- porucs i atemorits tancats a casa perquè ens havien dit que, qüestions d'edat, erem persones de risc, vulnerables als traïdorencs atacs d'aquest minúscul 'animalet' que encara no sabem des d'on ens va arribar. Sovintejavem les visites al bany per ensabonar-nos i rentar-nos les mans, i després les untàvem amb un gel especial, es una part del nostre arsenal armamentístic contra aquesta covid-19. I esperàvem l'arribada de la nova normalitat anunciada, però aquesta no ha arribat com nosaltres pensàvem que ho faria.

Cinc mesos després dels primers confinaments a casa i dels primers tancaments d'empreses de les considerades no indispensables, unes mesures que ens podien semblar molt dràstiques però que també esperàvem servirien per evitar morts, col·lapses als centres hospitalaris i futures retallades als pressupostos en atenció social, sanitat, educació i cultura, cinc mesos després de tots aquests sacrificis estem al mateix lloc, o tal vegada pitjor. Ens han fallat els governants, tots, i ens ha fallat, sobretot, la ciutadania que una vegada alçat el toc de queda de l'estat d'alarma, en molts casos, ha baixat la guàrdia passant-se les mesures preventives per l'entrecuix. Ha quedat demostrat que, en casos com aquest, no es pot confiar amb la bona fe del personal. I més aquí, on molts semblen dur un xicotet dictador a la panxa, i no estan disposats a obeir qualsevol mena d'ordre encara que siga pel seu bé.

La situació propiciada per l'existència entre nosaltres de la covid-19 ha deixat al descobert tota una serie de situacions conegudes, però callades i ocultades, com es el cas de l'economia submergida i algunes trampes empresarials, com la de cotitzar per menys hores de les que el treballador treballa realment i així estalviar-se uns euros que afegir a la plus vàlua que l'assalariat aporta als beneficis empresarials. També es cert que molts autònoms no han pogut o no podran aguantar un llarg tancament empresarial sense ingressos i amb uns gastos fixes, els lloguers, que continuen corrent cada mes. L'Administració sense capacitat per tramitar ràpidament els ERTOs i, per tant, deixant sense ingressos a milers de treballadors afectats. I tots mirant a Europa, des d'on ens ha d'arribar el manà miraculós, una Europa que comença a estar farta dels malbaratament fet per diversos governs dels diners que ens arribàven des de més enllà dels Pirineus, governs que han malbaratat milions d'euros en la xarxa de l'AVE mentre deixaven morir les rodalies, milions malbaratats en fraus com el del lli on els cultivadors plantaven aquesta planta tan sols per cobrar la subvenció i després cremaven la collita, i aixi molt i molt més. Ara, Europa els diners que ens envie els controlarà, i fara bé, però no els tindrem fins la primavera del 2021.

Sense adonar-nos ens hem plantat a l'agost, i cada dia el nivell d'encomanats pel virus puja i puja. I des de Brussel·les aconsellen els Estats que eviten els confinaments i els tancaments d'empreses, l'economia de molts països no ho podria aguantar. Per tant, la solució la tenim nosaltres, es senzilla, tan sols cal seguir les recomanacions governamentals encara que ens maregen cada dia canviant-les perque sembla que tampoc tenen clar quin camí prendre.

I, ja ho saben, aquest estiu ens han deixat sense somriures, que almenys ens brillen els ulls quan ens creuem amb alguna persona estimada, perquè també ens han deixat sense abraçades.