Som ja contant els darres dies d'aquest Agost . Això em fa recordar que pels principis dels seixanta del passat segle va fer-se famosa una cançó cantada per Bobby Darin, "Com Setember". Des de sempre l'arribada de Setembre era esperada amb ansies per tothom, quan erem nens volíem, malgrat no estar farts d'estiu i vacances, tornar a escola i retrobar els amics que no havíem vist en tot l'estiu, i els pares esperaven, amb candeletes, l'arribada del nou curs farts, especialment les mares, d'estar moltes setmanes preocupades per les nostres malifetes. Setembre està tocant a la porta i va a ser una entrada a la tardor inesperada, inconeguda i plena de novetats, especialment en l'ensenyament. Anem a tindre un Setembre molt distint del que ens cantava Bobby Darin en aquella vella pel·licula de Mullligan, amb Rock Hudson, Gina Lollibrigida i una joveneta Sandra Dee
Practicament el curs passat va acabar quan es va decretar l'estat d'emergència. i des de les escoletes infantils a la Universitat tot l'ensenyament va quedar en una situació desconeguda fins aleshores. On es va ser possible el professorat va continuar amb les classes gràcies a les noves tècniques i a Internet, es va generalitzar l'ensenyament on line. Amb desavantatge, especialment a l'ensenyament primari, de la manca d'eines tècnologiques en algunes famílies, mancança que algunes CC.AA van intentar suprimir mitjançant l'entrega d'ordinadors i tablets als alumnes que no els hi tenien.
En pocs dies començarà el nou curs en un ambient totalment desconegut i amb l'amenaça constant de la possibilitat dels invisibles atacs del COVID-19. Em consta que les autoritats estan preparant un inici de curs presencial, la socialització dels estudiants es tan important com les matèries que puguen aprendre. Les tres mesures de prevenció indispensables son: carasseta, distancia física i neteja. em preocupa, especialment, com es podrà mantindre la distància física amb unes aules on la ràtio de l'alumnat ho farà difícil. Es parla de reduir la ràtio habitual o fer torns, però en els dos casos cal contractar més professors, i per fer-ho calen milers d'euros, i, especialment una política de despesa que prioritze aquest tema. A primers de Juliol la Generalitat Valenciana va anunciar que invertiria 200 milions d'euros en aquest tema, espere que la proposta arribe a bon port. Es necessari que tothom puga anar al treball i que tots els estudiants puguen anar a les aules.
També la Justicia, amb majúscula, inaugurarà curs en unes setmanes, i també serà un curs amb més d'una moguda jurídica. Ultimament dir Justicia espanyola es un oxímoron. La cúpula judicial de l'Estat espanyol quan les seues sentències traspassen els Pirineus va de derrota en derrota, i no arribaran a la victòria final, com diu una cançó revolucionaria. Ells, la Brigada Aranzadi de jutges i fiscals, veuen com els Tribunals europeus els deixen en ridícul picant-los la crosta per ser uns jutges partidaris a l'hora d'emetre les seus sentències contra els polítics dissidents de la línea oficial de l'Espanya unida que Franco va deixar en herència al seu successor, ara feliçment gaudint de la vida a Abu Dhabi, acompanyat per una cort de tirans reietons despòtics, banyats en or i petroli.
En uns mesos la justicia europea dictarà sentència al recurs presentat per Oriol Junqueras contra la negativa del Suprem al seu dret a ser parlamentari europeu. I, segurament, la cúpula judicial espanyola tornarà a rebre un rebolcada judicial que els deixarà, com ja els va deixar fa unes setmanes amb el cas Otegui, amb les togues rebolicades i el cul en l'aire.
I, segur que a partir de Setembre, continuaran apareixent noves noticies sobre els tripijocs econòmics del rei fugat, i noms de més amants, però en qüestions d'entrecuix no cal ficar-se, no ho ha fet ni la seva dona. Per què serà?
