E n el viatge pels adverbis més autòctons de la nostra llengua, arriba el torn de despús-ahir. Esmentava en uns altres articles com m'apassiona 'despús'. Hui afig que em desagrada la substitució del terme per abans. Tot i que l'AVL reconeix la forma secundària 'abans-d'ahir', cada vegada que l'escolte, em provoca la sensació subjectiva de trobar-me davant un castellanisme innecessari i estrident.

Quan una persona s'expressa amb un despús-ahir, aporta una qualitat al passat fins al punt que l'acció relatada pot constituir el tancament d'una etapa. Per exemple, comentava a unes amistats que despús-ahir vaig estar a la casa senyorial de la família a Toledo, on va viure Teresa de Jesús. Amb eixa expressió, volia dir no sols que hi vaig fer un viatge sinó que així tanquí un repte preparat.

La interpretació del passat a partir dels adverbis és analitzada amb cura pels historiadors i per les historiadores. Les entrevistes amb testimonis d'un esdeveniment poden generar concepcions imprecises. Les persones, a voltes, abusen de despús-ahir sense tindre en compte que el temps passa acceleradament. Fàcilment perdem la perspectiva dels dies i els anys. Recordem el que van fer les filles i els fills fa anys i creiem que va ser despús-ahir. Resulta, doncs, normal que expressem de manera inconcreta el passat viscut. Per eixe motiu, les persones professionals de la història posem un filtre a les dades aportades per les persones entrevistades. No obstant això, el que no es pot consentir és que siguen deliberadament adulterats els temps per a manipular els esdeveniments històrics, com a voltes fan determinats mitjans o sectors polítics.

L'adverbi despús-ahir especifica les afirmacions. A més, posa distància al que es diu. Però el més important és que ajuda a prendre consciència del nostre passat. Suposa una teràpia que fa centrar-nos en les fases de la nostra vida i a valorar-les millor. Sovint necessitem repassar el que hem viscut en l'ahir per a mirar el present en el qual estem i també per a pensar en el futur.

En definitiva, tinguem prop despús-ahir perquè ens ajuda a ordenar el temps. No ens deixem atraure excessivament per la forma abans-d'ahir perquè s'allunya de la genuïnitat del valencià. Recordem que, quan tenim consciència del nostre passat, podem superar més fàcilment les errades pretèrites i tindre un millor present.