El cas dels tribunals és sense cap dubte una qüestió que afecta força a la vida pública, sovint, però, s'aborda a curt termini, pensant en situacions concretes i no amb visió de futur. Entre la ciutadania existeix la percepció de què la cosa no funciona com caldria. La desafecció, o la manca de confiança, amb el sistema judicial és més que una realitat.

En tant que professional del ram, en la part de l'advocacia, amb anys d'experiència, podria aportar un llarg llistat de situacions que evidenciarien disfuncions, anacronismes, i sobretot, una inèrcia conservadora per part de les altres instàncies del poder judicial. Hi ha actuacions o procediments que surten als diaris, i que no tenen una explicació diguem-ne lògica o raonable, per què?

En el nivell que podríem considerar més proper als ciutadans, que és el més elemental uix que afecta els conflictes entre la gent de peu, s'han introduït notables millores, especialment en quant la modernització, i accessibilitat. Sorprén, però, com en determinades qüestions que tenen un rerefons que afecte concepcions ideològiques, o de sexe, continuen existint pronunciaments més que discutibles, això, s'ha vist molt clarament amb relació a les agressions a les dones. També en aquest nivell una renovació generacional de jutges i jutgesses de la qual esperaríem novetats positives.

Als casos rellevants, o sonats, de corrupció hem de constatar la lentitud, i les dificultats per aclarir els fets. Aquesta lentitud contrasta amb la celeritat amb la qual es tracten altres tipus de fets encausats, i a parer meu, en més d'una ocasió trobem a faltar la discrepància amb sentències o resolucions judicials que semblen d'altres temps, no sols per la forma sinó pel contingut. Estem ja una mica farts d'escoltar allò de «màxim respecte amb els pronunciaments judicials». Una cosa és acatar, i altre ben diferent és discrepar, i això. Cal fer-ho davant d'actuacions per exemple com les que afecten la religió catòlica.

I què poder dir de les altes instàncies o siga dels màxims tribunals? El Tribunal Europeu de Drets Humans porta ja temps qüestionant la manca d'imparcialitat en casos com el d'Otegi, o fa un pocs anys el de Atutxa. Ara amb l'assumpte del monarca emèrit serà un botó de mostra per valorar a la nostra més alta judicatura i la seua teòrica imparcialitat. Igualment, tenim el tema del 'procés', de moment els tribunals d'altres Estats europeus no estan ratificant les pretensions de la justícia espanyola.

Doncs, tenim un problema, que no rep la necessària atenció, i que condiciona la vida política, com hem vist amb el conflicte de Catalunya i el seu encaix en Espanya, ja que aram d'un pronunciament del Suprem més que discutible, ens trobem en un carreró de difícil eixida.