Durant el confinament, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'inundaren de declaracions de polítics, opinants, poders econòmics i tota mena de manifassers mediàtics, dient que a l'eixida d'aquesta crisi sanitària seríem unes millors persones i gaudirem d'una societat millor, més responsable, més cohesionada, més participativa, més informada, més preparada. També proliferaren en totes les declaracions que la pandèmia ens havia mostrat totes les nostres febleses econòmiques, socials i d'infraestructures i s'afanyaren a proclamar que s'hauria de fer un canvi obligatori del model econòmic i social.
A l'arribada de l'anomenada 'nova normalitat' -una estupidesa verbal com altra, ja que res serà igual ni res serà normal- tot ha sigut el contrari al que s'esperava. Una minoria massa nombrosa -de joves i de no tan joves- ha demostrat la poca qualitat cívica que atresorem a la nostra societat, posant en perill a la resta de la població. Estem en una societat hereva directa del franquisme tamisada per una 'in-modèlica' transició que blanquejà els poders franquistes, els quals han continuat ininterrompudament exercint el seu poder en tots els àmbits -jurídics, empresarials, polítics, policials, militars, educatius, religiosos- amb la complicitat de partits suposadament d'esquerres, barrant el canvi ideològic i social de la població al no permetre mai una educació ciutadana democràtica de qualitat amb valors cívics i crítica amb les actuacions del poder.
Els poders que realment manen no volen, ni mai han volgut, una població educada amb valors socials i amb suficient capacitat d'anàlisi per a tindre criteri a l'hora de jutjar les actuacions i decisions que ens afecten. Els seus executors en els àmbits governatius així ho han aplicat des de fa segles i així ho deia jo mateix: «L'educació de qualitat i a l'abast de tothom és l'única garantia de que les persones estaran capacitades per a redreçar la situació i crear expectatives de futur. Les dictadures, siguen polítiques o de diners, sols volen persones analfabetes -reals o funcionals- que no qüestionen mai el seu poder» (Levante-EMV, 8 de novembre de 2011). Han primat sempre els interessos dels aparells de poder, buidant de continguts l'educació ciutadana i alienant la població amb distraccions circenses -amb el poder monopolista dels mitjans de comunicació i les xarxes socials- perquè aquesta estigués submisa i controlada.
Tampoc pareix que les declaracions d'intencions dels poders polítics, al principi de la pandèmia, sobre la fallida del model neoliberal i la feblesa del model econòmic del País Valencià s'hagen tingut en compte per a la reconstrucció econòmica i social. Les conclusions òbvies a les quals arribàrem quasi totes i tots els que hem analitzat el tema econòmic valencià eren molt paregudes: l'actual model econòmic valencià és totalment inapropiat per una vida decent de les persones. Està basat majoritàriament en sectors de poc valor afegit, esgotadors de recursos, insostenible ecològicament, laboralment precari amb altes taxes de temporalitat, destructor del territori, trencador de la cohesió territorial i inapropiat per a sustentar les necessitats de la població. També es van evidenciar les carències en serveis públics bàsics per a la població: sanitaris, socials, ensenyament i energia.
A hores d'ara aquests temes no estan en l'agenda prioritària de la reconstrucció econòmica i social. Al poder polític -ple de mediocritat i incompetència- li ha faltat temps per a posar-se a les ordres dels manaires del poder econòmic. Exemples al País Valencià en tenim els que vulguem, per donar unes pinzellades: l'obertura indiscriminada del sector turístic massiu amb riscos de rebrots, la paralització del Patsecova per l'interés d'una única persona enfront de tot el sector del comerç, el rebuig d'un canvi profund del sector agrícola i ramader negociat amb les organitzacions professionals, l'intent de parar un clúster industrial a la Vall d'Albaida, la manca d'un pla de reforç de qualitat del sistema públic de salut i de l'ensenyament públic, l'oblit dels serveis públics de la dependència, la desaparició del reforç als serveis socials per a les persones vulnerables i així quasi tot el que faça olor de actuació social, sostenible i ecològica.
No podem deixar de demanar el que estem demanant des de fa temps, i no sols per l'efecte de la pandèmia que sols ha agreujat prou més la situació, necessitem un model econòmic sostenible ecològicament, transparent, a favor de les persones i cohesionat territorialment. Hauríem d'interioritzar la producció de moltes coses que perdérem amb la deslocalització fruit de la globalització de l'economia i els interessos dels grans conglomerats econòmics. Hauríem de diversificar el teixit econòmic reduint la dependència dels serveis. Hauríem de parlar de fer rendible l'agricultura per a les llauradores i llauradors valencians i acostumar a la població als productes de proximitat i de temporada. Hauríem de parlar de tornar a fer eficient i competitiva l'indústria tradicional valenciana. Hauríem de parlar d'una reconversió sostenible del sector de serveis i especialment el turístic. Hauríem de parlar de renacionalitzar i dotar de recursos als serveis bàsics per a la població com la sanitat, els serveis socials, l'ensenyament, les energies bàsiques i les infraestructures de transport, sectors que no poden ser objecte de negoci i/o especulació. També hauríem de parlar d'un nou marc financer per al País Valencià que ens dote d'autonomia fiscal i ens permeta tindre una hisenda pròpia, junt amb el pagament del deute històric a través de la condonació del deute públic acumulat. Així com hauríem de parlar de potenciar i impulsar la part del sistema bancari valencià que encara ens queda per a prestar el servei financer necessari.
A hores d'ara no pareix que siguen aquestes les prioritats polítiques, que sembla que naveguen de la mà dels interessos econòmics aliens a l'interés de la població. Tampoc podem esperar una empenta d'una societat molt poc educada socialment i amb el perill real que aquesta manca de solucions derive cap a postures neofeixistes d'una part important de la població. No defallirem mai en les nostres propostes, sempre estarem donant la 'tabarra' per a canviar la nostra societat, ens preocupa massa el futur de les noves generacions.
