Amb motiu de la declaració de Rodolfo Martín Villa hui 3 de setembre a l'Ambaixada argentina a Madrid, davant la jutgessa María Romilda Servini, vull fer menció a un important crim que s'ha oblidat en algunes de les convocatòries que s'han difós per manifestar-se aquest dia. Es tracta del primer crim d'Estat de la monarquia franquista: els assassinats de Montejurra, comesos el 9 de maig de 1976.

Suposo que aquesta omissió ha pogut ser deguda a dues coses. Primera: que en aquestes dates, tot i que formava part del govern com a ministre de Relacions Sindicals, Martín Villa no ho era d'Interior. Segona: podria ser també que els que ometen els fets de Montejurra en aquest judici al franquisme i als «successius governs després de la mort del dictador», ho facen contaminats per la versió d'enfrontament que interessadament va donar el Govern en aquell moment. No obstant això, tota la premsa present al Montejurra-76 va poder comprovar que es va tractar d'una agressió de l'extrema dreta, emparada pel règim. Allà es van estrenar terroristes al servei de l'Estat que, durant el govern de Felipe González, van participar després en els GAL.

I és que el règim franquista va continuar després de la mort de Franco a través de la monarquia de Juan Carlos I i de polítics governants com Arias Navarro, Adolfo Suárez, Fraga Iribarne o Martín Villa, durant l'exercici dels quals tant com a ministres o com a caps de Govern, es van cometre impunement gran quantitat d'assassinats de militants de l'oposició o de treballadors en lluita pels seus drets laborals.

Les víctimes ho van ser durant els governs d'Arias i de Suárez, però la responsabilitat va ser també de tots els ministres que componien aquests governs així com dels responsables polítics, policials, Guàrdia Civil o militars del moment. Martín Villa va ser un de tants que va exercir com a ministre entre el 12 de desembre de 1975 i el 5 d'abril de 1979, bé com a responsable d'Interior, o bé de Relacions Sindicals de la CNS (el sindicat vertical franco-falangista).

A aquest exministre de la dictadura coronada -en què es van cometre crims tant per part dels servidors de l'Estat, com per forces parapolicials- se li va a jutjar. Per motius semblats també es podria jutjar al propi rei emèrit Juan Carlos, responsable últim d'aquestes actuacions, abans que la Constitució del 78 el convertís en inviolable.

Per això em crida l'atenció que, sistemàticament, s'ometen els crims de Montejurra-76, donat que va ser un dels més importants on l'extrema dreta espanyola i internacional, al servei de l'Estat espanyol, va assassinar a Aniano Jiménez Santos i a Ricardo García Pellejero, ferint a desenes de participants en el tradicional acte anual organitzat pel Partit Carlista i on van tenir cabuda representants de tota l'oposició al franquisme.

Per això aquest crim de Montejurra, per les seves connotacions i per les traves a la investigació que es van imposar des del poder durant la transició política i molt més enllà, pot considerar-se com el primer crim d'Estat de la monarquia franquista.És una pena que alguns hagen oblidat tan fàcilment a víctimes d'una de les organitzacions de masses més importants que va estar present en l'oposició a la dictadura franquista.