Ja estem en Setembre, a alguns arbres les fulles comencen a canviar de color i aviat adornaran el terra, la llum es molt més clara que en ple estiu i els dies comencen a acurtar. La tardor ja s'ha instal·lat a la porta de casa. Això vol dir que un nou curs educatiu i polític ha començat. Entre aquesta setmana i l'altra adolescents i nens tornaran a les classes, les autoritats diuen que "l'escola es el lloc més segur", però alguns pares deixen els nens a casa per por al contagi, altres nens, estic segur, a les aules estan complint amb tots els requisits sanitaris exigits, per alguns deu ser com un joc això d'anar amb mascareta, rentar-se cinc vegades les mans i mantenir una distancia de seguretat. A altres els serà difícil no tornar a abraçar-se amb els amics després de setmanes sense veure'ls. El meu respecte i ànim per tota la comunitat educativa, sempre he pensat que la feina del professorat es difícil, ara, i en aquestes circumstàncies. encara ho crec molt més.
La política, com sempre, està rebolicada. Tant el Govern central com els perifèrics han fet el que han pogut i sabut durant aquests mesos on la pandèmia està instal·lada entre nosaltres. I, cal dir, que no ho han fet massa bé, això si, amb l'inestimable ajuda d'una part de la població que, una vegada desconfinats, s'ha dedicat a anar de celebració en celebració, i de dinar i sopar d'amics amb la més mínima excusa, en molts casos encomanant el COVID-19 a dreta i esquerra. I, si mancava algú en aquesta fira del disbarat, han arribat negacionistes, terraplanistes i alguns elements de l'extrema dreta aprofitant carrers, places i xarxes socials per escampar la bona nova que totes les mesures ordenades per l'autoritat eren les ansies del poder per anular les nostres voluntats i retallar els nostres drets. I des de l'Administració atiaven el foc de la protesta fent malament moltes coses, uns dies deien blanc i a les poques hores el blanc es tornava negre, o bé deixant a milers de treballadors sense cobrar al seu temps els drets que els ERTOS els reconeixien, o allargant els reconeixements dels expedients. Durant aquests mesos hi ha hagut gent que ha passat gana, i han hagut de ser les ONG qui arribaren com exercit de salvació, mentre el Ministeri de Defensa continuava malgastant milers de milions d'euros en comprar tancs innecessaris.
I amb aquest panorama el Gobierno, "social comunista" diuen des de la dreta extrema a l'extrema dreta, haurà de preparar els Pressupostos per l'any vinent. Els Pressupostos son la millor mostra de la política que vol fer un govern. Amb la distribució de les partides i els impostos implantats per recollir els diners necessaris es molt fàcil veure el color del govern que els redacta. Sánchez ja està parlant amb els diversos grups polítics per intentar que el recolzen. PP i Vox ja han anunciat que no ho faran. C's, que vol salvar els mobles després del darrer desastre electoral, s'ha posat, davant de Sánchez, firme i en primera posició de salutació, com diuen a l'exercit. Però, sempre hi ha un però, el PSOE deu garantir que no farà cap concessió ni a ERC ni a Bildu. Arrimadas ha dit que no vol que els diners es repartixen a un despatx entre Otegui i Rufian. Aquesta dona continua igual i es que està espantada per les enquestes que diuen que a cada bugada electoral no perdrà un llençol, perque va a perdre tot l'aixovar.
Sànchez, vol quedar bé amb tots, però sap que ni ERC ni Bildu votaran favorablement un pressuposts a la mida de C'S. Té fàcil tindre pressupost, sols ha de buscar el vot dels que els van fer President.
