Quan ja pensàvem que no cabia més desvergonyiment a les files del Partit Popular, apareix l'anomenat cas Kitchen, què es pot acabar passar per damunt al mateix Casado, encara que afirme que ell no sabia res i que només «era diputado por Ávila». Si, si...

Quina pena fa veure com la dreta no s'ha democratitzat gens i quan governa, continua pensant que els diners públics, també estan per als interessos personals o fins i tot partidistes, sense que importe res ni a ningú de les dirigents de la dreta.

Com estem veient, són capaços de combatre fins i tot als mateixos companys de partit per tal de salvar-se i no importa gens. A més, sempre intentant donar lliçons d'ètica i moralitat a la resta de formacions polítiques.

Voler normalitzar la corrupció política utilitzant fons reservats i escampant mentides i brutícia sobre els adversaris polítics, no té res d'ètica ni de moral. Voler escapolir-se de les mateixes responsabilitats tant partidistes com personals, només parla de mesquinesa. No voler assolir les responsabilitats en la normalització dels recanvis als òrgans constitucionals, parla d'estar preparats per a quan aplegue el moment on tot s'aclarisca i és judicialitze tot el que encara s'està investigant.

I tota aquesta porqueria dins d'un partit que pretén tornar a governar. Fa pena, per no dir alguna cosa pitjor.

Casado i tot el seguit que l'acompanya té clares responsabilitats en el que està passant. I hauria de assolir-les. Però la seua arrogància i el seu «divisme» el portaran a racons sense eixida. Segurament per això es fica de perfil. Però com diu la meua senyora mare «los cargos se llevan con sus cargas» i Casado és el president d'un partit condemnat per corrupció. I el mateix partit que té múltiples casos oberts per corrupció, apropiació indeguda i un llarg etc. I ser l'afillat polític d'Aznar no l'eximeix de les seues responsabilitats polítiques tant quan formava part de l'equip de Rajoy com les d'ara mateix bloquejant tot el que pot i sembrant odi polític cap al Govern legitim que la ciutadania ha triat, malgrat que a ell no li agrade gens.

No pot haver-hi una democràcia real quan es trenquen totes les regles del joc democràtic, i ell, juntament amb la gent del partit d'ultradreta, estan aconseguint trencar-les a poc a poc. I ho acabarem pagant tota la ciutadania.

Que no els agrade Unidas Podemos és normal. Però d'ahí a l'atac sistemàtic no sols polític, també personal i a les mentides per tal d'incriminar a aquestes formacions de tot allò que ells pateixen, em sembla repugnant, per dir-ho de forma un poc refinada.

L'assetjament de l'habitatge de Montero i Iglesias i de les seues tres criatures ben menudes, al llarg dels últims mesos per part de eixelebrats animats, i qui saps si finançats, per part de la dreta i la ultradreta, ens dona una idea del que són capaços de fer per tal de retindre el poder, i no veure qüestionades les seues consignes de què el poder ha de quedar-se sempre al costat de la dreta. Per alguna cosa són els heus i hereves del més ranci franquisme.

La ciutadania vas parlar el novembre passat i no li va permetre governar. Ara els toca, si volen tornar a fer-ho, mirar cap a dins i revisar tota la porqueria que tenen a les seues files i assolir responsabilitats. Si no ho fan, que carreguen amb les possibles conseqüències.

Perquè corrupció i democràcia són, des del meu punt de vista, incompatibles.