Alegrar-se pel que els passa als populars és massa cruel? Ara ho veurem. Per començar, ells no tenen cap respecte per la democràcia, ja que són hereus del franquisme i no respecten ni les lleis, ni les sentències que no els convinguen; han assaltat l´erari públic com els corsaris; han menystingut els qui no són de la seua confraria de beatos, com fan les màfies... Ja ho sabem, tot això i més, però hi ha tendència a oblidar-ho i convé refrescar la memòria. En el seu moment, els capos del PP van decidir que el cas Gürtel li l´havien d´encolomar a Ricardo Costa (València), qui presumia que «en el PP tot és una festa». Després, en el cas Kitchen, decidiren que li l´havien d´encolomar a Martínez Vàzquez. Tant en un cas com en l´altre, els bocs expiatoris (que a Espanya diuen chivos) s´han negat a empassar-se el marró i s´han posat a cantar. Com el poble pla no tenim dret a oblidar tantes injúries, hem d´exigir que aquesta gent porgue, com els caragols, la mala baba que els nodreix i que responguen davant de la justícia per les malifetes que han fet... i esperar que els jutges no els tiren un capot. I el poble pla volem saber si es recuperaran mai els diners que han obtingut de males maneres, que han pispat o que han fet desaparèixer, tant el rei demèrit, com els francos, Zaplana, Rus i la colla taurina, Granados, Bárcenas... Els populars havien oblidat la frase llatina «post festum, pestum» (després de la festa, ve tot el que apesta), i acabada la festa en què s´havien instal·lat, ara no tenen prou sabó per a rentar-se la merda i apesten. Se´ls ha acabat la festa i ara passen un calvari; me n´alegre. Però no toquem campanes encara, perquè com els va molt la religió, coneixen tots els ressorts per a guarir-se´n.

Algú d´ells compta amb un àngel de la guarda, com l´ex-ministre Fernandez Diaz, amb qui parla diàriament, un tal Marcelo. Una bona part d´aquesta fauna popular són de l´ordre de l´Opus i tenen capellans que els assessoren, absolen i asseguren el cel. Els qui no som creients, ni tenim la protecció de cap jutge ni d´àngels de la guarda, sols som uns pobres beneits, que no diré que estem perduts, perquè sona a derrotisme, quan encara podem combatre´ls i canviar les coses. Malgrat tot, però, sí que és veritat que estem molt fotuts?i decebuts. Encara gràcies que s´aprovarà la llei definitiva anti-franquista, al cap de tants anys!