"First cow"

Llig estes notícies i no puc per més d'evocar First Cow, producció nordamericana de 2019 dirigida per Kelly Reichardt. Com en Jeremiah Johnson la natura és omnipresent i fa sentir la seua força, la seua presència. First Cow s'ubica en els territoris d'Oregon a principis de la dècada de 1820. El topònim no re sulta estrany als ebenistes i fusters valencians -de tan ampla i fecunda trajectòria-, que aprecien molt la fusta de pi d'oregon, amb un melis rogenc que la fa molt apreciable a la vista i prou incorruptible. En l'esmentat film un xinés cosmopolita i un cuiner traven una estranya i forta amistat en el context d'un fort comandat per un militar i la governança civil d'un nomenat «Factor». Presumiblement es tracte de Fort Vancouver, vora el riu Colúmbia. En aquells temps l'Oregon comprenia tots els territoris vora el Pacífic ubicats al nord del paral·lel 42 fins al Canadà. Per les Convencions de Nootka entre els regnes d'Espanya i de la Gran Bretanya, signats en la dècada de 1790, es van quedar difusos els límits corresponents a tots dos imperis; òbviament, els habitants de la regió no van ser tinguts en compte per cap de les potències signatàries. Tot i això estos acords varen evitar una guerra entre els països europeus i, d'alguna manera, amb el primer acord de 1790, podríem dir que, de manera simbòlica, es clou una etapa en la monarquia espanyola, en el sentit que, a partir d'ací, va a començar de manera vertiginosa, no sols el declivi com a potència internacional, sinó també el notori endarreriment d'Espanya respecte a la resta de països europeus.

Ara bé, les reivindicacions espanyoles van ser recollides pels Estats Units d'Amèrica. En efecte, este país i Espanya van signar el tractat d'AdamsOnís el 1819 pel què Espanya va cedir la sobirania de Florida i es va fixar el límit nord entre el virregnat de Nova Espanya i els Estats Units, els quals van adquirir els drets de la monarquia espanyola en els territoris de l'Oregon. A canvi els nord-americans reconeixien el dret d'Espanya sobre Texas. No deixa de ser curiós que, quan Mèxic es va independitzar, va perdre este territori en la decisiva batalla de San Jacinto del 21 d'abril de 1836, on l'exèrcit mexicà de Santa Anna va ser sorprés pels independentistes texans... dormint la sesta. Fins on m'arriba el coneixement crec que és l'única batalla de la història perduda pel fet de dormir a migdia; anècdota que va costar molt cara als mexicans. Amb l'esmentat tractat d'Adams-Onís els Estats Units d'Amèrica aconseguiren el somni d'arribar a l'altra façana oceànica del continent, la del Pacífic, fet que possibilità la posterior ocupació de tots els territoris de l'Oest al nord de Río Grande. Els posteriors acords amb Gran Bretanya es van plasmar en el Tractat d'Oregon de 1846 signat a Washington DC. L'espai ubicat al nord del paral·lel 49 van quedar sota poder britànic i va ser conegut com a Colúmbia Británica. L'anomenat Territori d'Oregon va ser convertit en estat de la Unió el 1859, però va vore desmembrada la demarcació ubicada al nord del riu Colúmbia que, més tard va conformar l'estat de Washington. Tot este vaivé de tractats va resoldre, de manera pacífica, els contenciosos territorials entre britànics i espanyols primer, entre espanyols i estatunidencs després i, finalment entre estos últims i els britànics. Fa pena pensar que, en una ciutat tan culta i avançada en allò que fa a la cultura i els drets civils, com Portland, envoltada d'una geografia realment imponent, hi haja ara unes disputes que mai haurien d'haver-se produït. La història és la que és i els fets que els humans han dut a terme queden enregistrats i fixats, però això no implica un determinisme, no exigix necessàriament d'una pauta de comportaments. És a dir, que el passat esclavista dels Estats Units és el que és i la discriminació històrica de la població negra ha estat un fet evident. Conéixer el passat pot ser un avantatge per encarar i decidir el futur. Ara bé, el futur és pot decidir de moltes maneres. Per a moltíssimes persones resulta inadmissible que en 2020, la política impulsada per l'actual inquilí de la Casa Blanca, en lloc d'avançar cap a la igualtat de drets entre les persones i en minorar les desigualtats socials, promoga justament el contrari. En First Cow hi ha la dinàmica dels pioners del país, la convivència pacífica entre els colons immigrants, els comerciants, els militars; tot un cresol de races i cultures. Tots ells contribuïren a la construcció d'un gran país. Ara, però, l'Oregon ardix, físicament i política. Tot i això pense que és impossible que els Estats Units d'Amèrica no puguen sobreviure a la política egocèntrica d'un milionari, la fortuna del qual no es fonamenta en el comerç de vaques precisament, sinó en la riquesa amassada pel seu avi proxeneta durant la febra d'or, no a l'Oregon però quasi: a Seattle, a la Colúmbia Britànica i a Whitehorse, vora el riu Yukon. Tot queda en el Pacífic. Josep