Els que erem joves en aquells anys, després de la mort de Franco, quan la política es feia a l'aire lliure i sense la por d'acabar davant el T.O.P.( ara Audiència Nacional) recordem com, un dia si i l'altre també, es parlava del “remor de sables”, un intranquil soroll que s'escoltava en les Sales de Banderes de la majoria de casernes. Franco feia poc que havia mort i encara els seus “palmeros” i deixebles eren majora entre els cossos policial, l'exercit i la “tropa” dels togats. Uns i altres havien viscut molt bé a l'ombra de la dictadura. Eren temps de pactes i canvis de cromos, d'allò que van anomenar Transició, i d'una Constitució aprovada per substituir els “Principios Fundamentales del Movimiento”. Per aquells dies l'anomenada esquerra va engolir-se tots els gripaus que el franquisme els va posar a taula i van perdonar tots els crimens fets pels deixebles del vell dictador, aquell que a les pessetes deien que manava a Espanya “por la grácia de Dios”. Han passat anys, molts anys, han passat molts dies, massa dies, i el franquisme, desprès de tanta sang i lluita per fer-lo fora continua incrustat dins les institucions. Els franquistes encara son als Ajuntaments, al Parlament, a les forces de l'ordre, a la societat, i, el que es més greu, als estaments judicials.
Ara ja no es la remor dels sables qui domina la vida política espanyola, la remor que cada dia imposa més la seua voluntat es la “remor de togues”. Ja fa temps que alguns veiem, amb preocupació, com la cúpula judicial va marcant, cada dia més, la marxa de la política espanyola. Els polítics de la dreta extrema i l'extrema dreta, també, en alguna ocasió, eixe PSOE descafeïnat que ara es pensa que mana, per por o per manca del valor suficient i la por a perdre votants, han decidit deixar la política en mans dels jutges. I els jutges han decidit erigir-se en salvadors de la pàtria a cop de Còdi Penal. Un cos judicial on el nepotisme polític regna des de fa anys es qui ara marca les coordenades per les que ells, en favor dels seus volen que camine la política espanyola.
I aquest “remor de togues” ha trobat un aliat important, i han aconseguit el favor del Cap de l'Estat, Felipe VI. Algú que, segons eixa Constitució que els omple la boca i els buida el poc cervell que els puga quedar, hauria de ser neutral, però es posa l'uniforme de Capità General dels Exercits i, com un col·lega més d'aquesta vergonyosa Brigada Aranzadi, atia les flames contra el legítim Govern triat a les urnes, no com ell que es rei perquè un espermatozoide fou més ràpid que altres. Ningú l'ha votat, i la seua legitimitat es filla d'una restauració feta pel desig d'un sanguinari dictador. No es aquest el bon camí, ciutadà Borbó. Per què la por a anar a Barcelona? Pel seu “a por ellos” el 3-O?
La cúpula judicial, als que no dubte en qualificar d'okupes perquè fa gairebé dos anys estan fent servir un lloc del que ja devien haver estat rellevats, son allà perquè el PP es nega que el relleu es duga a cap. El PP, un partit al que un jutge en sentència va qualificar d'organització criminal, sempre ha tingut bones relacions amb les “togues”, gairebé sempre han trobat un jutge, o dos, o més, disposats a fer la vista grossa davant les seus malifetes. Em falta espai per poder parlar de com des del Suprem van fent-li el treball brut a alguns polítics. Les sentències del “Procés” i la inhabilitació de Torra son bona mostra. Parlarem la setmana vinent. Mentres tant, com diu la dita gitana “pleitos tengas y los ganes”.
