Sembla que el bloc que li va donar la investidura a Pedro Sánchez i, que a més suma a Junts per Catalunya, ha decidit actuar i s’han ficat d’acord en remetre un escrit a la resta de grups parlamentaris de l’oposició, o dit d’altra manera, la dreta i la ultradreta, reclamant la renovació d’algunes institucions de l’Estat que ja han esgotat el seu manament.
El PP de Pablo Casado, sempre escridassant el seu constitucionalisme, ara té una bona oportunitat per a demostrar eixa voluntat constitucionalista desbloquejat aquestes renovacions. Perquè en són vàries, tot i que darrere de l’absència de Felip VI de l’entrega dels despatxos als nous jutges i jutgesses, siga el Consell General del Poder Judicial la institució que més és coneix. Però també han caducat el seu manament total o parcialment, per exemple, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Pueblo o el Tribunal de Cuentas.
Mantenir la no renovació d’aquestes altes institucions de l’Estat, només fa que empitjorar la percepció ciutadana de que la gent que es dedica a la política només busca el benefici propi i, en el millor dels casos, el benefici partidista. I després ens queixem de l’abstenció a les urnes...
La pandèmia i les actuacions fetes o no pel Govern central i la posició de bloqueig permanent de la oposició, a més de les bronques en casa sessió de control al Govern i cert ‘macarrisme’ en les intervencions d’alguns diputats i diputades, estan portant a la ciutadania a un punt de saturació important. Perquè sembla que tot s’hi val per a desacreditar a l’oponent polític. El diàleg, necessari per a aplegar a acords, està desaparegut de l’hemicicle i hi ha uns Pressupostos Generals de l’Estat que aprovar. No ho perdem de vista.
La bronca per la bronca no és bona aliada en ningun cas, però encara ho és menys en política. I qui no ho sàpiga, o que ho aprenga o que se’n vaja a sa casa i deixe pas a gent que no busque bronques ni ‘macarrismes’.
Si no es té visió d’Estat i de defensa de les institucions democràtiques, no entenc que fa alguna gent asseguda al Congrés i al Senat. I la defensa de la Constitució no sols es escridassar la defensa d’una Institució heretada del franquisme i, per tant gens democràtica, i no facilitar la renovació d’Institucions democràtiques que també estan a la Constitució. El bloqueig de les renovacions, en aquest cas, i almenys per a mi, es una posició anti constitucionalista.
Almenys a l’anomenat ‘bloc de la investidura’ a qui també s’ha sumat el grup parlamentari de Junts per Catalunya, se li veu voluntat d’avançar en la construcció d’eixes institucions que estan en funcions i de normalitzar la vida democràtica del conjunt de l’Estat. Escridassar més alt o més fort sense ajudar en res i bloquejant iniciatives democràtiques i constitucionals no encaixa massa bé amb la possibilitat de governar.
I jo que no tenia un bon concepte de Mariano Rajoy i de la seu governança, i ve Casado i l’està fent bó... Qui ens ho hauria de acabar dient! I es que ser afillat de José María Aznar no podia portar res bó. Com tampoc ho es ser afillada d’Esperanza Aguirre, i si no que li ho pregunten a la gent de la Comunitat de Madrid, que, a més els té que suportar als dos. O millor dit als quatre. I de retruc també a Felipe González, que tampoc sap estar callat ni quin és el seu espai actual. En fi... sense paraules.
