L’any de Guillem Agulló

Però si aquest calvari no fora suficient, amb la desestabilització emocional constant i implacable que comporta, la família també ha hagut de suportar humiliacions persistents amb la pintada «Guillem, jódete», fins i tot a l’estadi del futbol de València CF. Un crit que demostra el grau de cinisme, ràbia i odi que els grups nazis són capaços de generar. I la veritat és que únicament cal entrar en internet i posar el seu nom en qualsevol cercador per a comprovar que la polèmica no s’ha detingut ni un instant després de quasi tres dècades. La placa que l’Ajuntament de València li va dedicar, ara fa dos anys, el Passeig Guillem Agulló del Jardí de Vivers, va ser arrancada i pintada de roig l’endemà d’instal·lar-se.

Ara bé, paradoxalment, aquesta insistència de l’extrema dreta valenciana ha tingut una conseqüència totalment oposada a la que es pretenia. Guillem Agulló ha acabat convertint-se, com es va demostrar en la multitudinària manifestació del 2018, convocada per la Comissió Nou d’Octubre, en un símbol de llibertat, drets humans i lingüístics, igualtat i respecte que la seua germana, Betlem, va posar en relleu en un emotiu discurs al final de la marxa.

Guillem Agulló ja és un símbol de llibertat acceptat per tota la ciutadania amb un poc de trellat (un poc, si més no) del País Valencià. Una prova fefaent és que molts ajuntaments, com el de la meua ciutat, Sagunt, han dedicat carrers i places al jove assassinat a Montanejos. El seu nom és un símbol que fins i tot s’ha institucionalitzat amb un premi atorgat per les Corts Valencianes, presidides per Enric Morera, per a reconéixer els mèrits de les persones en la seua lluita contra el racisme, la xenofòbia i els delictes d’odi. I és que, com ha escrit Alfons Cervera, algunes veus diuen que recordar reobri velles ferides, però, ans al contrari, l’oblit comporta que perduren a través dels anys.

Fet i fet, enguany és l’any de Guillem Agulló. L’escriptora Núria Cadenes ha publicat una magnífica novel·la, ‘Guillem’ (Amsterdam, Barcelona, 2020) on descriu de forma fragmentària, barrejant notícies de premsa i ficció, però sempre amb rigor històric, l’assassinat de jove antifeixista. Però, a més, hui, 2 d’octubre, s’estrenarà conjuntament a través d’À punt, TV3 i IB3, una pel·lícula, ‘La mort de Guillem’ (estrenada al festival de cinema de Màlaga) , dirigida per Carlos Marqués-Marcet, amb guió d’Alfred Pérez-Fargas i Roger Danès, produïda per Lastor Media, Batabat i Suica Films, amb la col·laboració d’À Punt i TV3.

Finalment, el periodista i antic membre d’Obrint Pas Miquel Ramos, a més d’altres entitats cíviques, han posat en marxa la campanya ‘La lluita continua’, que pretén ser una mobilització social i política per la recuperació de la memòria democràtica a partir de la figura del militant antifeixista i independentista. Comptat i debatut, sembla que la insistència dels violents i la insídia permanent causada a la família Agulló ha tingut l’efecte contrari al que pretenien, sobretot en temps de reviscolament de l’extrema dreta a Espanya i Europa: Guillem Agulló ja és un símbol, un símbol de llibertat contra la intolerància, la violència, la xenofòbia i el racisme, justament aquelles repugnants actituds que un dia de Pasqua del 1993 destrossaren la vida d’un jove de 18 anys a Montanejos.