Des de fa tres anys els Governs espanyols, tant Rajoy com Pedro Sanchez, en els problemes i relacions amb Catalunya, han decidit deixar que la Justicia i no la política dicte els camins a seguir. Una cúpula judicial, amb majoria de jutges conservadors, marca al Govern els camins a seguir. Aposentats i acomodats en el Consell General del Poder Judicial, d'on ja havien de ser fora des de fa quasi dos anys, van impartint directrius i nomenat jutges, naturalment afins a les seues idees escorades a la dreta, i de vegades a l'extrema dreta, mentre el Govern comença a adonar-se del gran error que va ser amagar-se darrera els plecs i les “punyetes” de les togues i que els jutges foren els arbitres de les discrepàncies polítiques.

Montesquieu ens va deixar la teoria de la divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial. Separats, i cadascú amb la seua àrea de poder. Dissortadament, a l'Estat espanyol, aquesta separació de poders, ara es, simplement, paper mullat, especialment en el cas de lleis aprovades pels Parlaments de les CC.AA. perquè hi ha un organisme superior , el Tribunal Constitucional, fent de policia duanera per evitar que cap CC.AA. sobrepasse les fronteres legislatives que té assignades. Fins aquí tot correcte.

Però els jutges d'aquest Tribunal es converteixen en manifassers de la política quan a requeriment del Govern de l'Estat o dels polítics es dedica amb interpretacions sui generis de la legislació a deixar sense efecte lleis aprovades majoritàriament pels parlaments autonòmics. I aquesta situació, els darrers anys, està convertint-se en pandèmia judicial per moltes de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, on un “triumvirat” àvid de poder, però lluny d'ell, format per PSC, PP i C's té per costum, amb foto per la premsa del trio davant l'edifici del TC, recórrer la majoria de les lleis aprovades pel Parlament on es guanyen les garrofes. Als jutges del Constitucional els importa ben poc que la llei que tomben beneficie als ciutadans més necessitats. Ells, detentors de la veritat i el poder, van arribar a deixar sense efecte una llei perquè beneficiava els “pobres”· de Catalunya i això els posava per damunt dels “pobres” de la resta de l'Estat, i no podia ser. Ses senyories del TC més d'una vegada fan política, de dretes i unionista, abans que impartir justicia.

Fa uns dies hem tingut un exemple d'aquesta usurpació de la política per part de ses senyories de la Brigada Aranzadi. El Tribunal Suprem ha ratificat una sentencia del TSJC inhabilitant el President Torra per haver tret una pancarta demanant llibertat d'expressió tres dies més tard del que la Junta Electoral li havia dit que havia de fer-ho. L'estament polític i judicial europeu encara està àtonit en conèixer aquesta sentència. Hi han hagut altres desobediències a la normativa de la Junta Electoral però mai han rebut un càstig tan bèstia com el que li ha caigut al damunt al President Torra. A Pedro Sánchez van multar-lo amb 500 euros per fer campanya des de Moncloa, per a l'ABC la multa fou de 1.000 euros per publicar una entrevista amb Inés Arrimadas el dia de reflexió de les eleccions del 21-D. A Arrimadas tan sols la van reganyar.

Per molt menys al President Torra l'han fet fora de la Presidència de la Generalitat, abans ja l'havien tret el seu escó al Parlament pel mateix motiu. La cúpula judicial espanyola té una doble vara de mesurar les coses. De vegades, una petita reconvenció o una xicoteta multa a l'infractor es més que suficient. Però quan els jutges es consideren defensors de la “unidad de la pàtria” es vesteixen amb la toga del “venjador justicier”, i des de la trona imparteixen el que ells diuen justicia, però tan sols es venjança.