Trump en USA, Bolsonaro en Brasil i Díaz Ayuso en Madrid, qui s’estranya que alguns jóvens subestimen la gravetat del coronavirus i munten festes clandestines que posen en risc la pròpia vida i la dels familiars? Estrany és que no se’n facen més, com la del Col·legi Major Galileo Galilei de València; o com les inaudites «festes COVID», amb gent que nega l’existència del virus o que hi acudeix amb el propòsit de contraure’l i generar una hipotètica immunitat. Festes COVID que són un succedani del televisiu «1000 maneres (estúpides) de morir», que posen en evidència que el món és un immens manicomi: fet que confortarà als bojos i omplirà de neguit als assenyats.
La festa estudiantil del Galileo Galilei de València deixa un missatge contundent: ser gent del puntet i que a casa et tracten amb talc de bebè no augmenta les neurones. Bastaven quatre sinapsis rudimentàries per intuir que en aquest sarau podia passar el mateix que en la fatídica festa de Troia; que el coronavirus podia entrar al Col·legi Major a través d’un portador, igual que els grecs entraren en Troia dins d’un cavall de fusta. El resultat ja se sap: 170 contagiats i 25.000 universitaris sense classes presencials. I com ha reaccionat aquesta genteta de casa bona? Carregant contra el govern que, qual Cassandra en la mítica Troia, havia advertit del perill de les festes. Provoquen el major brot de coronavirus al País Valencià i encara tenen el cinisme de penjar cartells amb missatges de «Govern dimissió» i «Coletas rata». Oi que mereixen uns bons baticuls i fer-los les anques ben roges?
Quan la vacuna contra el coronavirus encara es conjuga en futur imperfecte, quina és la urgència ontològica de jugar a la ruleta russa amb la salut? L’evolució biològica que deixa pel camí als menys dotats per sobreviure? Espere s’haja entès la ironia; si no és així, atribuïu-ho a que hui és dimarts i 13. I del 2020! Any de mal averany per la COVID. I «això és tot, amics», que diria el conill Bugs.
