Des de fa temps les accions monàrquiques van a la baixa en una imaginaria Borsa de l'estima a una institució, com la monàrquica, obsoleta i amortitzada. Franco va voler ser el continuador d'aquell últim rei Borbó, besavi de l'actual rei, i va convertir la seua Espanya en un regne sense rei, una cosa tan impossible com “agafar una vaca pels collons”, com deia Joan Fuster al definir la Filosofia. Ja teníem regne, amb Franco al front, qui amb el temps, l'estiu del 1969, reinstaurà la nissaga Borbó en la persona del, aleshores, príncep Juan Carlos, que, a la mort del dictador pujaria al tro i a la Jefatura de l'Estat, ocupant també l'escalafò més alt en la jerarquia militar. De la nit al matí, a finals d'un Novembre de fa 45 anys, Espanya va tenir un rei després d'aquell 14 d'Abril republicà de 1931 quan Alfonso XIII va fugir del país amb la butxaca plena amb milions de pessetes.
Durant, més de quaranta, ens han estat venent el mite de la Transició, una transició que, ara ho hem comprovat, no fou més que un canvi d'estampetes on el franquisme va seguir guanyant. La premsa tan sols podia parlar de Juan Carlos I per lloar-lo i riure les seues gràcies de monarca “campechano” mentre ell anava fent caixa, com una formigueta estalviadora. El poble adormit amb cants de sirena, i la premsa callada, si algun periodista treia la poteta més enllà del que estava permés ja podia anar buscant altra feina i, fins i tot hi havia i encara queden diaris que tenen en plantilla el que en diuen “cronista reial”.
D'un temps ençà sembla que la monarquia ja no és en temps de veda. Ja es pot parlar de tot però tan sols ho sembla, perquè hi ha temes que continuen sent “tabú”, temes que des de Zarzuela ordenen callar o veuen malament que algú parle d'ells. Però no tot es pot amagar, ni es pot fer callar a tota la premsa durant tot el temps. I més quan des de les més altes instàncies del País es prenen decisions difícils d'amagar. Intentaren amagar al poble la fugida de Juan Carlos I. Una fugida vergonyosa arran de fer-se públiques els seus tripijocs econòmics, fugida plena d'excuses intentant salvar el cap de l'actual rei.
Fa uns dies Felipe VI va visitar Barcelona, una Barcelona assetjada per les forces de seguretat que no van poder impedir que els crits de rebuig a la monarquia arribaren a les regies orelles del monarca. Crits i rebuig que volien mostrar al rei que no es ben rebut a Catalunya, especialment des d'aquell 3-O que, un rei constitucional deu ser neutral, va prendre partit fent costat als que havien aplaudit a aquells que van apallissar catalans que sols volien votar. Aquell dia Felipe VI va perdre el respecte de milers de catalans.
Ara, al temps que es fa públic un video, darrere del qual està Cayetana Alvarez de Toledo, favorable a Felipe VI, on destaquen importants noms com Toni Cantò i Belén Esteban, també s'ha fet pública una enquesta encarregada per un grup de diaris, que l'han encarregat i pagat perquè l'organisme oficial obligat a fer-la fa temps que es nega a preguntar per la Corona. I a la vista dels resultats podem dir que la monarquia trontolla. Un 40'90 % recolza la Republica i un 34,90 % la monarquia. La resta té dubtes, no votaria o votaria en blanc.
Destaquen els resultats de Catalunya, Euzkadi i Nafarroa amb més d'un 60 % de partidaris de la Republica, molt per damunt d'altres zones de l'Estat, La Monarquia trontolla, però per arribar a la República caldrà trencar molts ous, son necessaris per fer una truita tricolor. La Constitució es una dura cotilla opressora de llibertats.
