La societat civil valenciana ha de despertar, una vegada més. El Fons de Recuperació i Resiliència proposat per la Unió Europea (UE) per a combatre la covid-19 atorga uns recursos formidables a Espanya (140.000 milions d’euros) per tal de bastir un pla d’inversions fins al 2026 associat a un veritable programa de reformes. Reformes que haurien d’anar encaminades a assolir un major grau de benestar, de cohesió social i de sostenibilitat ambiental. Estem davant l’oportunitat de transformar tendències econòmiques, socials i ambientals que ens estan conduint al desballestament econòmic, la precarització de l’ocupació, la disgregació social, la desigualtat i la crisi climàtica. Ve a tall recordar que no és la primera vegada que la societat civil valenciana s’enfronta a una situació com aquesta. Dins de poc farà 90 anys que el 10 de gener de 1931, representants de 34 associacions econòmiques, institucions, col·legis professionals, universitats, ateneus, gremis i cambres van dirigir un missatge clar al Govern espanyol sobre la necessitat de comprometre’s en la construcció d’una Europa unida.

Aquell pioner missatge europeista va venir de terres valencianes, establint una primerenca reflexió sobre Europa i el benestar econòmic i social dels i de les valencianes. El 2020 ens enfrontem a un repte semblant. No es tracta de reclamar un trossejament territorial dels fons europeus, ni de distribuir-los com pluja indiscriminada. No és això el que demanem, ni tampoc seria possible. Però és evident que la veu de la societat valenciana s’ha d’escoltar i, especialment, la de la seua societat civil. De la mateixa manera que fa 90 anys, s’hauria de poder fer arribar als governs valencià i espanyol l’opinió consensuada al voltant d’un programa d’inversions i reformes que contribuisquen a reforçar la fortalesa de l’economia valenciana, fer créixer la cohesió social, reduir la desigualtat, enrobustir la formació i la cultura dels nostres joves i fomentar la integració de tot tipus.

Cal recordar que les inversions associades al fons europeu van dirigides a impulsar el capital fixe (les infraestructures, molt necessàries), però també a desenvolupar el capital humà i el natural sobre tres principis: mitigar, enfortir i preparar. Mitigar les conseqüències d’aquesta crisi, enfortir la societat per fer-la més justa, culta i lliure i preparar un futur millor per a les noves generacions. Sí...

Sugerisc, doncs, convocar una mena d’Estats Generals de la societat civil valenciana on les diferents veus de les associacions que la conformen puguen consensuar un programa d’objectius mínims, que dirigir a les institucions governamentals, per a enfocar una part de l’enorme inversió de la UE. Amb capacitat de diàleg i de generositat, la societat valenciana ha de contribuir de manera decidida a impulsar, junt amb altres territoris capdavanters com ara Catalunya o el País Basc i, a ser possible, en sintonia. Són reformes encaminades a construir una economia més sostenible i més avançada tecnològicament i una societat més inclusiva i cohesionada. El programa europeu no és una nova onada inversora associada a una nova fase del gran capital. I, com podem llegir als mateixos documents, disposa de fons específics per tal de reduir la segmentació laboral, avançar en la igualtat i la inclusió, millorar la participació en el mercat laboral de sectors vulnerables, assegurar l’accessibilitat als sistemes de salut i cura de tota la societat, enrobustir la protecció social, accelerar la formació i l’educació o millorar la cobertura de desocupació entre d’altres aspectes. És hora de que s’escolte la veu de la societat civil valenciana.