Fa més de set mesos que no ens traiem del damunt aquest malson anomenat COVID-19. El Govern, espantant pel que estava començant a ocórrer, determinà que ens quedarem a casa fins a nova ordre. Cada quinze dies renovaven el confinament per dues setmanes. Va ser llarg, i encara sura la possibilitat de tornar a tancar-nos a casa per fer front als contagis que cada dia, en progressió geomètrica, van a l'alça.

En aquella primera onada vam fer front als atacs del virus intentant complir la normativa que ens arribava des d'instàncies superiors. I ells, els que manaven i manen, feien el que podien i sabien, per tots, també pels Governs, tot era nou e imprevist. Ens vam tindre que reinventar, per exemple els que caminàvem uns kilometres cada dia vam fer un circuit de marxa al passadís de casa, on amunt i avall, volta i volta, contaven les nostres passes fins arribar al quilometratge desitjat, altres emularen els forners fent pà a la cuina de casa, altres llegien o escoltaven música, i altres cada dia a les vuit de la vesprada des de balcons i finestres cantàven “Resistirè”, nou hit del Dúo Dinàmico i aplaudien els sanitaris que, esgotats, lluitaven contra la mort als hospitals. Els italians també cantaven, bé l'himne patriòtic, bé el Bella Ciao o bé una tonada que deia “tutto andrà bene”. Tenìen més repertori.

A finals de Gener des del Ministeri de Sanitat es feien declaracions dient que era difícil que el virus arribés a Espanya perquè no havien vols directes amb la ciutat xina de Wuhan on havia aparegut el COVID-19. Dos mesos després ja estaven tots confinats a casa i el “bitxo” escampant-se per tot arreu. La tècnica del “proba, error, proba, encert” semblava ser l'utilitzada pels que havien d'intentar parar l'escomesa d'aquesta plaga que ja estava marcant territori per tot el món. El Govern s'ho va prendre com una guerra, de fet cada dia a l'hora de donar les novetats en la lluita apareixien uniformats amb el pit ple de medalles, mai sabíem que feien allà, o si. Perquè una unitat especial de l'Exercit va eixir als carrers per desinfectar-los. I més d'un, aquells dies i ara, ens vam preguntar si no ens sobren militars i ens falten sanitaris.

Va acabar el confinament i els carrers i places es van omplir de gent, calia dur carasseta però molts l'obviaven. Aquelles promeses de canvi que s'havien fet durant el confinament van oblidar-se, molts van oblidar que el “bitxo” encara estava i està entre nosaltres. Sols els sanitaris i els que havien estat a les portes de la mort recordaven que cal seguir vigilants.

No hem fet cas a les normes, en molts casos no s'ha respectat ni la mascareta ni la distancia, i estem igual que en abril o maig. I des de les autoritats continuen arribant ordres confuses, agreujades per la intervenció dels jutges, que també volen colar cullerada en aquest afer. L'economia està tocada, alguns negocis tancaran la porta per sempre, i cal demanar als Governs, Central i autonòmics, que, de manera immediata, regulen ajudes per empreses i treballadors, per evitar que l'índex de pobresa i atur augmenten, deixant molta gent en situació de precarietat.

Acabe amb un escrit trobat a la xarxa. El firma Raul Balam Ruscalleda, reconegut xef amb “estrella Michelin”. Diu això “Cada vegada que ens reunim a una barbacoa, un botellò, una reunió amb gent que fa temps que no veiem, perquè lo del Covid no va amb nosaltres, l'Hosteleria reb una HOSTIA, i la cultura, i l'agricultura, i la sanitat....En definitiva tots ens emportem una HOSTIA. Siguem responsables”.

Doncs això siguem responsables, i els Govern que facen ben feta la seva feina, es el que els toca. Perquè tot no anirà bé.