No sabem si els 77 anys de Joe Biden faran que algun dia Kamala Harris siga molt més que vicepresidenta, però sabem que aquest càrrec és, per primera vegada en la història dels EUA, per a una dona, per a una negra, d’origen asiàtic, filla d’immigrants i fiscala de professió. Les i els demòcrates reediten la parella bicolor, encara que amb asimetries; abans Hillary Clinton-Barack Obama i ara Harris-Biden. El gènere-sexe i el color de la pell ja són un ideari de força que consolida en l’agenda demòcrata americana.Amb tot i això, podem dir que aquest sostre de vidre tot i que té un bon clavill, encara no s’ha trencat del tot. A l’Estat espanyol també tinguérem una vicepresidenta per primera vegada, María Teresa Fernández de la Vega; i ara a la Comunitat Valenciana també tenim una vicepresidenta, Mónica Oltra; però els sostres de vidre en política solen estar molt apuntalats i mai no acaben de caure del tot.La perspectiva de gènere és un servei públic de primera necessitat on els valors de l’ideari feminista, plural, inclusiu i contra les violències masclistes es converteixen en serveis essencials per a la vida de totes les persones del món; per això, potser que bona part de la misogínia, l’homofòbia i la xenofòbia que hem vist als EUA hagen sigut contestades amb un renaixement més enfortit del ‘Me too’, però amb tot i això, el president Donald Trump ha aconseguit en aquesta cita electoral més de 70 milions de vots populars.La mare de Kamala va acotar molt bé aquesta emergència feminista quan, durant la infància de la seua filla, li digué: «Pots ser la primera, però assegura’t de no ser l’última». Aquesta oncòloga nascuda a l’Índia sabia que per a trencar sostres, la continuïtat també havia d’estar ben garantida.
