No cal estar en temps de pandèmia per a saber que hi ha dones que són les grans oblidades. Sempre són les grans oblidades i ara, encara ho són més. Parle de les dones que estan refluïdes en institucions penitenciàries. Si, les dones preses. I com no, també les dones en situació de prostitució.

Les primeres, si en situacions normals ja són víctimes d’un sistema penitenciari que no les té en compte quan dissenya les seues polítiques, no vull ni imaginar el que poden estar passant ara, durant el temps de pandèmia.

Les dones constitueixen el 7,6% del total de la població reclusa a l’Estat espanyol, però el sistema penitenciari no les té en compte, per exemple en l’accés a la cura de la seua salut. Per exemple, i en línies generals, no hi ha servei ginecològic a les presons i això agreuja les seues situacions dins dels establiments on estan empresonades.

A les diferents presons hi ha diferents mòduls d’ingrés depenent de les condemnes. Però per a les dones no és així. Conviuen totes juntes a un mòdul, independentment de les seues condemnes. No estan separades. Senzillament estan al mòdul de dones. I ja està.

I jo em pregunte, si s’aplega a aprovar la llei que està preparant el Ministeri d’Igualtat que permetrà l’auto assignació de gènere sense cap més requisit que la voluntat expressa de canviar d’identitat, us imagineu que un home condemnat per violències masclistes o assassinat manifeste la seua voluntat de ser dona, a quin mòdul anirà? Al de dones, amb el perill que comporta per a la resta de dones? Utilitzarà els espais privats de les dones com vestuaris, dutxes i asseus com a una dona més? A mi em sembla realment perillós per a la seguretat de la resta de les dones, que ja estan prou maltractades per un sistema judicial molt patriarcal, com perquè se les castigue encara més amb situacions com la que acabe de descriure i què no és gens inversemblant si s’acaba aprovant eixa llei.

Sempre he dit que per a mi les dones en situació de prostitució i les privades de llibertat són les grans oblidades socialment parlant. I ara mateix em semblen encara més oblidades per la mateixa situació de la maleïda pandèmia. Insistisc en el fet que el sistema judicial és molt patriarcal. I el patriarcat en si mateix ja és misogin. La lectura és, per tant, clara.

El que no tinc tant clar és la situació de les dones tractades i en situació de prostitució. Segurament estaran sent obligades a mantindre’s com si res, als bordells i habitatges destinats a explotar-les sexualment, per tal que els proxenetes puguen continuar guanyant diners. Res o molt poc se sap de les condicions d’aquestes esclaves sexuals al llarg de la pandèmia. Com ja he dit altres vegades, per al proxeneta només són matèria primera per a continuar guanyant diners. Fins i tot els trauen la seua dignitat perquè puguen continuar treballant i per tant enriquint-los a ells, als proxenetes. Por em fa pensar en les situacions que estaran passant.

Reflexionar sobre altres realitats em fa ser conscient de la situació de privilegi de les persones que tenim una mínima seguretat i benestar en aquests temps rars que ens ha tocat viure. Però no vull perdre de vista a les dones sempre oblidades. I hui aquest article vol reivindicar la seua presència a la nostra societat. No les oblidem.