En el termini de tres mesos els catalans acudiran a les urnes en unes eleccions encara no convocades però que ja sabem que seran el proper 14 de Febrer. Amb aquesta serà la segona vegada què les eleccions al Parlament son convocades d'una manera anòmala, les del 21 de Desembre del 2017 les va convocar Mariano Rajoy després de suspendre l'autonomia catalana i enviar mig Govern de la Generalitat a presó i l'altre mig a l'exili, tot aplicant l'article 155 d'una Constitució envellida, obsoleta i feta a mida per poder governar des de Madrid a les “ovelles díscoles”. Ara, en aquestes eleccions pandèmiques en “dia dels enamorats” els catalans aniran a votar també sense haver estat convocats pel President de la Generalitat.
A primers d'aquest any el destituït President Torra va afirmar que en aprovar-se els Pressupostos tindríem eleccions. Els pressupostos van aprovar-se, però van arribar la COVID-19, una pancarta a la façana de la Generalitat demanant llibertat presos polítics, i el Tribunal Suprem, dolenta combinació difícil d'empassar. Torra va deixar anar els dies sense convocar eleccions fins que la Brigada Aranzadi el va destituir d'una manera que, algun dia, la justicia europea picarà el crostó als jutges del Suprem per fer les sentencies a la babalà. I mentre això passava Junts anava guanyant temps per afermar-se i desfer-se del PDCAT al temps que Puigdemont anava refermant-se en el seu liderat.
Quan Mariano Rajoy mitjançant l'article 155 va convocar eleccions al Parlament ell i els seus pensaven que amb els líders independentistes empresonats o exiliats l'independentisme estava mort. Ho va dir Soraya Sáenz de Santamaria “les hemos descabezado”. Però no, l'independentisme tornà a tindre més escons que els unionistes. Com també va passar en les eleccions europees on, de nou, els partits independentistes van guanyar a Catalunya encapçalant les llistes de Junts i ERC Puigdemont i Oriol Junqueras. Tots dos van resultar europarlamentaris electes, encara que les maniobres de la Justicia espanyola han impedit que el cap de llista d'ERC poguera pendre possessió del seu escó al Parlament europeu, malgrat la sentència favorable del TJUE ignorada pel Tribunal Suprems espanyol.
Ara ja som en precampanya i, malgrat que Junts i ERC formen el Govern de Catalunya, cada dia es fa més palés que cadascú va pel seu camí perquè totes dues formacions volen guanyar la cursa electoral al preu que siga. Des de l'1-O els papers semblen haver canviat. Els post convergents, la majoria de Junts, han tirat pel camí del mig, continuen amb l'èpica i la retòrica, amb la proclamació d'una República independent ajornada i no consumada i apel·lant als sentiments i al desig de la gent de veure acomplits els desitjos d'aquell Octubre on la República independent de Catalunya semblava estar a tocar. Pel contrari ERC, amb el seu líder, Oriol Junqueras, a presó han pres el camí de fer política també a Madrid, el camí del practicisme , el camí d'allargar la mà i intentar el diàleg, malgrat que Sànchez ha demostrat que no es un polític molt fiable. I uns a altres van fent-se la traveta asseguts junts a la taula rodona del Govern català.
Tot això ha fet aparèixer a la xarxa una nova figura: la del seguidor hiperventilat i emprenyat que no dubta en insultar als de l'altra banda. L'independentisme està dividit però, malgrat tot, continua, segons les enquestes, guanyant més escons i vots que l'unionisme. Aixi que els que ara son mirant-se de reull i acusant-se uns a altres de totes les desfetes, a partir del 15 de febrer hauran de tornar a seure junts per governar Catalunya. El dilema es, qui guanyarà? I també si es presentarà Puigdemont de cap de llista per Barcelona? Sembla que ho pot fer. Seria la tercera vegada, i tampoc vindria. No el deixaran.
