Si hi ha un lloc on el terrorisme ha comptat amb el suport de l’Estat profund, aquest ha set, en la història recent, el País Valencià. Des del poder es varen crear grups, durant els anys vuitantes, que varen cometre atemptats que mai no s’han aclarit: dues bombes a la casa de Joan Fuster, l’intel·lectual valencià més destacat del segle XX, amb molta diferència; una bomba a casa de Manuel Sanchis Guarner, filòleg eminent, tercera ànima del Diccionari Català-Valencià-Balear, també conegut com a Alcover-Moll; l’assassinat de Guillem Agulló, que el jutge del cas va voler fer passar per una baralla de bar, quan havia estat planificat i executat amb precisió mil·limètrica per un grup feixista (re)conegut per tothom... Sense oblidar la bomba que varen posar a un cinema de la capital on s’exhibia el film ‘La portentosa vida del pare Vicent’, dirigida per Carles Mira, els assalts a diversos casals Jaume I (vaig ser testimoni directe de les destrosses al de Catarroja), i un llarguíssim etcètera.

Mai no s’ha trobat qui va perpetrar els atemptats contra can Fuster. Mai no s’ha trobat qui va posar la bomba a can Sanchis Guarner. Mai no s’ha sabut res de qui va posar la bomba al cinema. L’assassí confès de Guillem Agulló va ser condemnat a quatre anys, dels quals en degué complir dos com a molt (recentment, À Punt, IB3 iTV3 varen emetre conjuntament el film sobre aquests fets, en encertada col·laboració entre les tres televisions en la nostra llengua), mentre cap dels seus correligionaris no va ser ni mínimament molestat. No cal dir que els tipus varen continuar actuant. Fins al punt que se’ls trobà un arsenal d’armes que enriu-te’n de grups terroristes amb molta més anomenada (per cert, l’arsenal va desaparèixer mentre es trobava sota custòdia policial, coses que passen...).

Com que el terrorisme -perquè de posar bombes, assassinar contraris polítics, destrossar seus d’associacions culturals, se’n sol dir terrorisme- al País Valencià ha actuat amb total impunitat durant anys i panys, ja podem esperar qualsevol cosa (i no ens n’hauríem de sorprendre). Però encara ens en sorprenem. El terrorisme ha estat emparat, ben clarament, al País Valencià, i tothom comprèn per qui, perquè ha actuat contra el ‘catalanisme’, és a dir contra aquelles persones que defensen la llengua i la cultura del País Valencià, contra aquelles persones que destaquen com a intel·lectuals del país, contra artistes, contra cineastes, contra jóvens organitzats en defensa de la seua terra, tot li ha estat perdonat. I encara els han fet homenatges.

Per això s’ha pogut assistir a escenes absolutament esperpèntiques, i en citaré només dos, com ara l’apedregament d’un professor noruec de setanta-vuit anys que havia anat a fer una conferència sobre Ausiàs March a Gandia, o l’assetjament a una desfilada de nens d’Escola Valenciana que portaven carrosses amb manualitats diverses i feien festa per part d’un d’aquests grups feixistes que campen a la seua. En el primer cas, no hi va haver cap detenció ni cap actuació de la policia. Eren una bona gent rapada i tatuada amb creus gamades que atacaven un catalanista. Per molt noruec que fos. En el segon cas, la policia va identificar... els feixistes? No! Alguns mestres d’Escola Valenciana, que no deixen de ser sospitosos habituals.

Dit tot això, parlem de Pego. El passat divuit d’octubre, i amb motiu de no sé quin partit de futbol, un nombrós grup de feixistes seguidors de l’equip rival varen arribar al poble de Pego i varen prendre possessió del territori. Es desplegaren pel poble cridant «Sieg, Heil!, Sieg, Heil!», embrutant el mobiliari urbà amb adhesius amb creus gamades, provocant la gent que hi havia pel carrer, etcètera. Evidentment, ningú no els va molestar. Llibertat d’expressió, que dirien a Alemanya. Resulta, emperò, que una colla de jóvens del poble es varen sentir contrariats i sortiren a manifestar-se contra aquesta trepa. En sortiren tants, a manifestar-se, que aquests simpàtics visitants varen acabar acorralats dins el camp del Pego FC. Passat un temps, tampoc no res de l’altre món, varen sortir -els de les creus gamades- escortats per la policia, com si fossin autoritats locals. Teòricament, aquí s’acaba l’episodi.

Però no. Aquests darrers dies ha començat un degoteig de detencions. Dels nazis? Dels de les creus gamades? De cap de les maneres. S’han detingut fins a dotze jóvens de Pego acusats de desordre públic, d’agressió i de no sé quantes coses més. Dels altres, evidentment, cap investigació.

Escric tot això pensant que a Alemanya el Govern d’Angela Merkel ha iniciat un pla de control del feixisme als cossos i forces de seguretat (que, de moment, porta accions com ara la destitució de tots els comandaments d’una unitat de l’exèrcit per connivència amb la ideologia feixista). I una estricta vigilància de l’exèrcit i la policia, sota l’atenta mirada judicial. Al País Valencià, la majoria dels jutges, dels policies i d’altres poders de l’Estat han creat un estat de setge a la democràcia que deu ser ben mal d’aguantar. Supòs que esperant que hi hagi gent que respongui davant les provocacions, per poder acabar de matxacar-la.