Mònica Oltra està disposada a penjar una afilada espasa de Dàmocles sobre la Residència de Tercera Edat de Velluters. La que ha funcionat com la joia de la seua corona, com a model de gestió, com diu la mateixa Consellera, podria acabar com les de Llíria, Alcoi o Elda, on s’hi han descobert en aquesta pandèmia les deficiències criminals més insidioses de la multinacional DomusVi. A la d’Alcoi, ja hi han mort 73 persones por la covid, la de Llíria ha estat denunciada per maltractaments i a la d’Elda hi ha 99 casos d’infeccions. I les autoritats ho han despatxat amb sancions d’uns quants milers d’euros. Misèrrima menudalla per a la perspectiva dels 2.000 M€ que tenen previstos facturar per al 2020 en gestió de geriàtrics.

La multinacional DomusVi és líder en el sector a l’Estat espanyol, tant en volum de negoci com en denúncies per incompetència maliciosa. I un reflex de la seua deficient gestió és que en cinc autonomies, l'administració pública ha hagut d'intervindre els seus centres davant la gran mortalitat pel coronavirus i les denúncies pel mal estat de les instal·lacions i per falta de personal. Així mateix, ha rebut diverses demandes davant la Fiscalia per presumptes delictes de denegació d’auxilis, abandonament, imprudència greu amb resultat de mort i lesions... Però això no resulta un impediment per a què els diners públics continuen enriquint inversors francesos i britànics sense escrúpols, amb una empresa que té la seu social en un paradís fiscal. I que la seua directora, Josefina Fernández –amiga de l’ànima de Feijóo– afirme que “està encantada d’obtenir milionaris beneficis en la cura de qui més ho necessita”. La fatxenderia no té límits.

Entra dins la lògica macabra que DomusVi s’haja apoderat de gros de la gestió de les residències gràcies al model implantat pel PP de Cotino, allà pel 2005. Però resulta increïble que amb els governs més progressistes de la història, no s’haja pogut revertir aquest desgraciat espoli de diners públics en benefici d’inversions voltors. On queden les promeses d’acabar amb els negocis privats sobre la salut i la cura de persones? No havíem quedat, segons els programes electorals, que les privatitzacions calia revertir-les? No ens havien dit que els negocis d’aquest tipus són un atemptat contra els drets socials? Doncs, sembla que la cosa va per a llarg o per a mai perquè, en el cas del País Valencià, M. Oltra ha augmentat les places subvencionades en aquestos darrers 5 anys, fins a arribar a un 83% d’iniciativa privada, mentre que la pública només compta amb un 17%. Per a fer plorar les pedres!

Si la Consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives vol ser mereixedora d’aquest nom i del recent nomenament als Premis Europeus de Serveis Socials 2020, no hauria de materialitzar la concessió de la Residència de Velluters a una empresa com DomusVi i començar a fer un canvi radical en les seues polítiques. L’emergència sanitària ho justifica. Les promeses electorals quedaran en paper mullat si no s’apliquen els principis defensats per la mateixa M. Oltra quan deia que en l’àmbit social, no cap la mentalitat empresarial. O quan fa molt poc afirmava que revertiria l’adjudicació de la residència d’Alcoi. O és una fanfarronada o hauria de paralitzar l’adjudicació a DomusVi de la Residència de Velluters i acabar-ne amb el patiment de familiars i treballadores. I complir amb els protocols antiblanqueig i amb la defensa dels serveis socials. La gestió pública hauria de ser més que paraules i bombolles mediàtiques!