Fa uns dies mirant la televisió atenia les discussions al Parlament sobre una nova llei d'Educació. Quan varia la majoria el Govern de torn es trau de la manega una nova llei d'Educació, crec que no hi ha cap estudiant que des que entra a l'escoleta infantil, “escola de cagons” deien quan jo vaig començar a anar a una petita escola del Barri del Carme a València que després seria una mena de cabaret, una galeria d'art i ara un teatre, L'Escalante, acabe la carrera universitària baix la mateixa llei. Es com si cada ministre d'Educació volgués deixar petjada del seu pas pel ministeri. Unes vegades encerten i altres acabaren oblidats o, pitjor encara, recordats per haver creat una llei nefasta.

Em va sobtar que en acabar la votació des de la bancada de les dretes les senyories del partits PP, VOX i C's es dedicaven a interpretar un espectacle lamentable i indigne mentre cridaven “Llibertat, llibertat” i picaven amb peus i mans sobre les nobles teles dels escons. Ells, les dretes extremes i l'extrema dreta cridant i reclamant, sense cap vergonya, llibertat. Una llibertat que, almenys una part d'ells, les senyories del partit feixista amb l'afegitó de més d'un del Partit Popular i Ciudadanos estan a l'aguait esperant el moment més escaient per poder-la arrabassar als que no pensen com ells.

En escoltar aquells “hooligans” de la política el primer que em va vindre al pensament fou una cançó dels primers temps de Paco Muñoz, “La llibertat la picaren”, on explica que al seu poble hi havia una font amb un rètol que deia “font de la llibertat”. Als franquistes, en guanyar la guerra, els faltà temps per, a cops de martell, picar la paraula llibertat, un mot que les forces reaccionaries han odiat sempre. I mentre pensava en aquella font on el feixisme guanyador violava la llibertat a cops de mall veia els gestos d'odi i escoltava, astorat, com els fills i nets putatius dels que trencaren la paraula “llibertat” en aquella font i en tants llocs ara pronunciaven el seu nom prostituint el seu significat.

Perquè sota l'excusa de defensar la llibertat dels nens aquells diputats estaven defenent les prebendes d'una part dels seus votants, la patronal de les escoles concertades, i d'un lobby, l'Esglesia, que des de temps immemorials està adoctrinant una part dels escolars al temps que, amb alegria, veu com els euros van fent “dring” a les caixes dels col·legis propietats de les comunitats religioses. Eixa, i no altra, es la llibertat que clamaven com energumens ses senyories de la dreta extrema i l'extrema dreta la passada setmana a la Carrera de San Jeronimo, dins i a les portes del Congrés.

A Espanya la dreta, uns i altres, creu que, des d'aquell part on Franco proclamava “la guerra ha terminado”, el poder es la seua parcel·la privada on no tenen cap dret els que no pensen com ells. I el cap de l'oposició, el trumpista Pablo Casado, el mateix dia de l'aprovació de la nova Llei d'Educació ja estava firmant i recollint signatures per dur-les no sè on, supose que al Tribunal Constitucional perquè saben que una part de la Justicia està d'acord amb la seua ideologia, per això ja estan dos anys sense voler renovar el Consell General del Poder Judicial, no volen que, per alguna cosa, es queden sense la seguretat que té tindre jutges amics, deutors de favors, a tots els llocs importants de la Justicia.

Jo, com el diputat Baldoví, els recomane una mica de te, i la lectura d'aquell poema de Paul Éluard que acaba dient “I pel poder d'una paraula/Torne a començar la meua vida/Només he nascut per conéixer-te/Per anomenar-te/ Llibertat” . Aixi no prendran en va la paraula Llibertat.

,