Una mestra, parlant sobre les oposicions l’altre dia, va expressar sintèticament el que moltes i molts pensem: “cal pensar en el nostre alumnat i en el de milers d’escoles que ens necessiten als mestres amb continuïtat”.

Perquè resulta que aquest curs hi haurà oposicions docents i tota la comunitat educativa està desitjant enfortir les escoles amb més mestres, més estabilitat, més educació. Ho està desitjant el professorat funcionari de carrera per reforçar els centres docents, com també l’interí per aconseguir una plaça fixa, i les famílies juntament amb els anteriors per estabilitzar l’educació ara i en el futur.

El confinament, els xiquets i les xiquetes a casa, l’educació telemàtica, la semi-presencialitat... tot això que no esperàvem ha ajudat a (re)descobrir que l’educació era central en les nostres vides quotidianes, de les famílies, de la societat. Es va parlar molt aquest inici de curs sobre l’obertura dels col·legis, sobre els perills en pandèmia, però també del seu paper socialitzador, i de la necessitat d’una presencialitat amb seguretat.

No sé com dir-ho més clar: cal reforçar els serveis públics de tots els àmbits, la sanitat, l’educació, els serveis socials públics de cures (diversitat, menors, tercera edat). Hem d’aprendre de les errades, hem de centrar recursos en allò que manté i cuida la vida. La defensa de l’educació com un servei públic ha de convertir-se en un crit de tota la societat.

Enguany es convocaran oposicions docents que permetran consolidar plantilla amb prop de 4000 places de professorat per a reforçar l’estabilitat dels nostres instituts de secundària valencians. És una bona notícia. No hi ha altra alternativa. El camí cap a l’estabilitat són les ofertes d’ocupació pública, per transparència i igualtat d’oportunitats. I defensar l’educació com un dret també és defensar els drets laborals dels treballadors i de les treballadores de l’ensenyament. Ofertes d’ocupació pública, estabilitat laboral i estabilitat educativa. Aquests han de ser els objectius d’aquest curs i dels propers.

Perquè entre altres coses, els nivells de temporalitat continuen altíssims. L’augment de professorat aquest curs, com a mesura de reforç de l’educació, ha fet incrementar de nou els índexs de temporalitat per sobre del 20 %, cosa que deixa en evidència la mancança de places fixes. Un de cada quatre docents canvia de centre cada curs! Imaginem això que suposa per a l’estabilitat educativa del nostre alumnat. Per ser clars, no només cal aquest curs defensar les oposicions, sinó que els propers cursos caldrà de convocatòries noves i àmplies.

Cal recordar que aquestes ofertes d’ocupació no han estat regalades, sinó que són fruit d’acords amb els governs estatal i autonòmic amb les organitzacions sindicals CCOO, UGT i CSIF. Hi caldrà nous acords en el futur. Durant l’etapa del PP en el Govern, no es van convocar oposicions, i quan ho van fer en van ser quantitats ridícules. Era una política coherent amb el període de retallades i polítiques retrògrades. L’acció sindical va espentar acords per a la reversió de les retallades i les convocatòries d’oposicions. El Govern del Botànic ho va entendre i per fi es van convocar ofertes d’ocupació els cursos 2017/18 i 2018/19, però la pandèmia va frenar aquesta línia de manera abrupta. Per a CCOO cal no aturar aquesta dinàmica i avançar més, cal més ofertes d’ocupació els propers cursos perquè la temporalitat en l’Administració pública no supere el 8 %, en la línia de la resta de països europeus. Això i un augment del pressupost en educació ajudarien molt al camí de posar en el centre les persones i els seus drets.

Les escoles necessiten professorat estable, el professorat necessita estabilitat educativa, ens necessitem. Prenguem totes les mesures perquè res no ho ature. No podem fer un pas enrere. No volem fer un pas enrere. La pandèmia no ha aturat les escoles, ni les universitats, ni les EBAU, , ni les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements en Valencià, ni altres proves lingüístiques de nivell. Com tampoc ha aturat les d’altres sectors públics com ara els serveis socials o la sanitat. La pandèmia no pot aturar el dret a l’educació. Per això cal defensar unes oposicions amb totes les mesures de seguretat sanitàries necessàries per a reforçar el servei públic educatiu per als propers cursos.