Una de les conseqüències més rellevants de tota la ‘moguda’ dels xats dels militars on, un d’ells deia que calia matar a vint-i-sis milions de «hijos de puta» (de nou ens exclouen a les dones, per a variar), ha sigut la d’alguns silencis molt sospitosos. I ja no parle del silenci del cap de l’Estat que, ni està ni se l’espera. Aquest home només va parlar de forma contundent i molt dura, quan el poble català va traure les urnes per a votar exercint així un dret democràtic: el del dret al vot. I, més enllà de què estiguérem o no d’acord amb el que van fer, no deixava de ser un exercici democràtic.
Ara, que aquesta gent retirada de l’exèrcit i que enyora els temps de la dictadura parla d’alçaments i d’afusellaments, silenci. Tot un exercici de «respecte» a la ciutadania per part del cap de l’Estat. I això ens posa en safata la reivindicació legítima de caminar cap a una forma d’Estat republicà. I des de la mateixa democràcia, si es tinguera els nassos, per part del Govern de convocar un referèndum en aquest sentit. Però, almenys de moment, no hi ha nassos per a fer-ho.
Llegia una carta que l’exjutge Baltasar Garzón li enviava al cap de l’Estat on li demanava que desautoritzara als exmilitars que signaven aquelles cartes, perquè en hi ha més d’una. Garzón li relatava les estratègies del nazisme per a normalitzar-se políticament: insults, menyspreu a l’adversari, etc. També relata la defensa que el cap de l’Estat Major de la Defensa (Jemad) fa de la neutralitat política del conjunt de les forces armades. I coincidisc amb Garzón, en que el cap de l’Estat deuria secundar i apropiar-se d’eixes paraules i donar per sentat la seua condemna a les paraules dels feixistes al xat, tot i que fora privat, perquè manifestar que es deurien afusellar a més de 26 milions de persones, es feixisme en estat pur. I, fins i tot la fiscalia parlarà sobre si és delicte o no, però crec que es deuria actuar el més ràpidament possible. Del contrari, el feixisme pot agafar ales.
Però el ben cert és que eixe feixisme té qui li fa la feina. I em referisc a la feina de permanent qüestionament de la legitimitat de l’actual Govern. Gent que, per exemple, va afirmar que marxaria a Somàlia si Podemos entrava al Govern i que, malauradament, no ha complit la seua paraula. Gent com eixe ser que, amb el seu discurs diari encés, crispat i crispant, premeditadament violent li fa la feina a la ultradreta, està sembrant una llavor de tensió i de polarització, molt perillosa. I ho fa cada dia. Després ens queixarem de no haver-ho vist vindre.
Aquests silencis còmplices amb la ultradreta de soroll, crist, insults i patriotisme de manual militar que no social ni democràtic, no són casualitats. Estan ben estudiats i mesurats. I, si li sumem el paper d’alguns mitjans, ens donaran una idea de qui pretén governar-nos. I aquesta gent són els que no condemnen obertament i contundentment la sola menció de l’afusellament de part de la ciutadania o la possibilitat d’un alçament militar. I se’n diuen patriotes...
Seran, segurament, patriotes de la seua pròpia pàtria idíl·lica, però no de l’actual Estat democràtic perquè només demostren nostàlgia de la dictadura. Una mica més de talant democràtic, alguna lliçó de primer de democràcia no els vindria gens malament. I condemnar aquestes coses obertament i contundentment forma part d’aquest primer curs de democràcia. I, com estem veient, no l’han superat.
