Hi ha països el destí dels quals sembla ser la vida sota amenaça. Un d’ells és Armènia. Més pròxim, Xipre, sotmés a una ocupació il·legal i no reconeguda. I també Grècia, que mira les seues illes amb un ull sempre alerta. D’estos exemples, resulten cridaneres quatre dades: són països europeus; els dos últims fan part de la Unió Europea; l’últim pertany també a l’OTAN; i a tots tres els arriba l’amenaça de Turquia (membre de l’organització atlàntica, i amb una visió imperial del seu paper en el món).
La recent guerra entre l’europea Armènia i Azerbaijan, d’ètnia turca, ha passat com de puntetes entre l’allau de notícies sobre el virus xinés. Però hi ha hagut morts, pèrdua d’una part del territori de la República d’Artsakh, i una solució del conflicte negativa per a Armènia. De quina manera ens afecta?
Al Cap i Casal, davant de l’ajuntament, es produí una concentració de persones armènies durant els pitjors dies de la guerra. M’hi uní amb discreció, i estiguí parlant amb una de les jóvens aplegades. Em comentà: “Erdogan no vol només Nagorno-Karabakh; no s’aturarà ahí. Els governs europeus estan cecs”. És de veres. El president turc no té mida, i manco amb territoris, com ara els esmentats d’Armènia, Grècia i Xipre, amb els quals té frontera directa. A més a més, s’hi afig, després de la recent capitulació, un corredor, acceptat pel Govern d’Erevan, que unirà la República d’Azerbaijan amb la de Nakhtxivan, creuant el territori armeni com a cavall de Troia.
El fet que desconeguem els noms d’estes zones d’Europa, i, en el fons, de la frontera absoluta de la cultura europea, hauria de preocupar-nos, puix desentendre’s de l’equilibri de forces, i d’on acaben o comencen “els nostres”, acabarà per esguitar-nos. Les dades són històriques, i d’alguna encara no s’ha complert ni el segle: al voltant de 1915, un milió i mig d’armenis foren assassinats per Turquia en un genocidi sense precedents; l’any 1922, dos milions i mig de grecs foren expulsats de les seues terres mil·lenàries de l’Àsia Menor, en una neteja ètnica intolerable; l’any 1974, Xipre fou envaïda per Turquia, netejada ètnicament, i hi continua amb una república no reconeguda per cap Estat. I damunt el Govern d’Ankara té la hipocresia d’enviar flotilles de la llibertat a Gaza…
La invasió de la república armènia d’Artsakh el 2020, l’amenaça directa sobre les illes gregues el 2020, els ciutadans turcs enviats a Xipre amb objectius tèrbols el 2020… no són casualitats o exageracions. És una tàctica ordenada d’invasió, conquesta i domini per qui ha sigut l’enemic d’Europa des del segle XV: Turquia. I ni Rússia, a la vista dels últims resultats, és ja una esperança.
Els estats occidentals, entre els quals França, per la quantitat d’armenis que hi viuen, ha sigut el més involucrat en la defensa d’Armènia, han de pensar amb la mateixa mentalitat que Turquia. O el xantatge i l’amenaça no els detindrà ningú.
