Com cada any els Caps d'Estat de diversos països tenen per costum, tot just a l'hora dels entremesos dels sopars casolans del Nadal, aparéixer, sense demanar permís, a les cases dels ciutadans per, entre deu i quinze minuts, explicar com veuen ells, des de la seua trona del poder, la situació del país. Aquesta mena de discurs ja s'ha convertit en costum nadalenca, com els torrons, el cava i les neules. Ja sabem que cada 24 de Desembre, abans d'entaular-nos pel sopar nadalenc i familiar, i abans de les noticies de la nit apareixerà a la finestra del televisor una imatge coneguda. Aquí durant molts anys va ser la d'un general de trista memòria, després, mort el dictador, arribà un rei que ens havia tocat a una rifa on tots els números estaven marcats pel desig de l'ancià dictador Franco, i des de fa uns pocs anys, quan el pare va haver de plegar perquè començaven a fer-se públiques les seues entremaliadures de nen consentit, es el fill qui apareix davant nostre per explicar el que li ve en gana.

I aquest any, el rei, Felipe VI, de la nissaga borbònica, ha estat parlant i parlant per no dir res del que els ciutadans volíem escoltar. Les circumstàncies ens feien esperar un discurs on, metafòricament, ordenarà “firmes i en primer temps de salutació” a uns quants dels seus col·legues de milícia. Eixos “valents” que amagats en converses de whatsApp o escrivint-li cartes volen subvertir l'ordre constitucional, i, si cal, afusellar gairebé la meitat de la població de l'Estat. Però va callar davant aquesta colla de fanfarrons uniformats.

Esperavem, il·lusos com som, que demanaria perdó, en nom de la família, pels negocis bruts del seu pare. Que, per primera vegada, ens tractara com ciutadans i no com subdits d'una monarquia obsoleta i amb la corona de llauna, i la blanca i reial capa d'ermini plena de taques intentant tapar la corrupció. Però no, no va citar el nom del pare, fugat a Dubai des d'Agost. Sense novetat a Palau, un rei fugat sobre el que la fiscalia està indagant, un rei fugat que ha reconegut personalment haver defraudat a Hisenda, un rei que avui mateix, mentre escric, el Tribunal Suprem pregunta a la Fiscalia si ha d'investigar-lo. En fi, si fem una ullada a la Història veurem que en els últims 200 anys aquestes coses han estat habituals entre els Borbons. Res de nou sota el Sol.

El rei es va amagar darrera la pandèmia per no haver de parlar de qüestions familiars. I va intentar, i per alguns dels seus seguidors fou més que suficient, alegrar-nos les orelles amb mots com unitat, amb frases del tipus “entre tots vencerem” amb agraïments als militars, ves per on, al sanitaris, molt merescuts. Però va oblidar els ensenyants, que han fet molt bona feina en aquests mesos, els treballadors en llocs imprescindibles, als que en aquests mesos han estat a peu d'obra recollint, transportant i servint aliments. Sense ells i el seu sacrifici no seriem on ara som. Va oblidar a tots els que ens han fet més fàcils aquests temps de malaltia i tancaments a casa.

La dreta extrema i l'extrema dreta van aplaudir aquest insuls discurs del rei. Però no oblidem que els discursos del rei els escriuen a Moncloa. Per tant el PSOE està totalment d'acord amb les paraules que Felipe VI va dirigir als ciutadans de l'Estat la nit de Nadal. Els seus socis al Consell de Ministres, no semblaven tan contents de les paraules reials, però han hagut de tragar-se el gripau nadalenc disfressat de discurs. Es el que hi ha. I d'aquí un any tornarem amb el mateix insuls discurs. Els desitge un 2021 ple de besos i abraçades. Si es possible.