Passades ja les festes nadalenques és hora d’anar per feina. I, el ben cert, és que n’hi ha molta per a fer. Però anem per parts.

Si la memòria no em falla i crec que no em falla (art. 16 de la Constitució) l’Estat Espanyol no té cap confessió religiosa de caràcter estatal. Però amb l’aprovació de la Llei de l’Eutanàsia i, com era d’esperar, ja s’han alçat remolins eclesiàstics sobre el tema. I és normal, perquè sembla que a poc a poc van perdent els seus privilegis comunitaris. Si li sumem l’aprovació de la LOMLOE, o nova llei d’educació, l’any que ha acabat no ha resultat massa beneficiós per a la cúria catòlica, sempre acostumada al vassallatge governamental.

I just aquí és on volia anar a parar. I ficaré un altre exemple. Quan al mes de juliol es va celebrar un acte d’Estat i civil d’homenatge a les víctimes de la Covid-19 van haver-hi crítiques ferotges des del moment en què es va fer saber que seria, precisament així, civil. I, també precisament per això, la Conferència Episcopal es va avançar i va fer el seu propi homenatge deu dies abans a la Catedral de l’Almudena de Madrid.

Fa just unes setmanes es va fer públic un xat d’una xarxa social on uns militars jubilats proposaven afusellar a quasi la meitat de la població de l’Estat per ser d’esquerres. La ministra de Defensa es va limitar a dir que no representaven a les Forces Armades. Ho va ficar en mans de la Fiscalia, que ja és molt, però res més.

Els primers dies de l’any nou, ens assabentem de la destitució del cap d’estudis de l’Estació Naval de A Graña, a Ferrol, per la publicació d’una efemèride que, qualificada de «no pertinente» per part de l’Armada, es recordava l’enfonsament, el 1937, d’un submarí republicà amb expressions com «esquadra roja», «los rojos» o «barcos nacionales».

Com veiem hi ha feina per a fer perquè tant la cúria catòlica com els exèrcits van ser dos dels fonaments sobre els quals va pivotar la dictadura franquista. I pel que sembla els agradava molt més aquella forma de Govern que el que ara tenim. I no parle ja del sistema polític de la democràcia. No, perquè al llarg dels anys que la «gaudim» en massa ocasions i en massa governs de tota classe, hi han mantes els seus privilegis. I, com veien, ho volen continuar fent amb la complicitat de les dretes i la ultradreta. L’últim exemple del que dic és quan en plena pandèmia, el Govern de Madrid sustentat per les dretes i la ultradreta va contractar a rectors i no a rastrejadors mentre condemnaven a mort a tanta gent, sobretot a persones majors.

Però de tots aquests problemes, ni una sola paraula al discurs de la Nit de Nadal del Cap d’Estat. Curiós, molt curiós.

I ara em pregunte: Perquè es mantenen els privilegis d’aquesta gent que no entén de democràcia i que sent nostàlgia de la dictadura?

I tot això sense entrar a la judicatura, on també es haurien de fer canvis per promoure un estat democràtic i de dret real (sobretot per a les dones) i no sols formal.

Potser estic exigint massa. Però la democràcia exigeix sacrificis i els Governs, tots, han de saber gestionar els mandats constitucionals, per damunt de les raons partidistes. I, després de més de quaranta anys de democràcia, crec que ja ens mereixem deixar les ombres colpistes i clericals aparcades.

No podem oblidar, que visquem en un Estat aconfessional i democràtic, malgrat que el Cap de l’Estat no es perda una missa.