Vesprada de Reis, dubtava entre continuar rellegint els escrits que Ramon Barnils va publicar durant anys al setmanari El Temps, arreplegats ara per Tres i Quatre amb el nom de “Contra el nacionalisme espanyol” o fullejar qualsevol altre dels llibres que el tió ens hi havia “cagat” la Nit de Nadal, vaig decidir endollar la televisió on, sobtadament, va aparèixer una multitud assaltant el Capitoli a Washington, un dels edificis més ben custodiats dels EE.UU. Res m'era estrany, era el brotxe d'or per tancar la legislatura d'un megalòman com Trump que havia citat a la capital nord-americana als seus fidels per demostrar que, perdedor, encara tenia força al carrer, i que tant se l'hi donen les formes democràtiques.
Havien arribat des de tots els Estats, fidels al toque de cornetí del líder havien acudit a la capital convençuts que eren els defensors de les llibertats i la democràcia. Les mateixes cares vistes al llarg de la campanya electoral de Trump, obrers de l'Amèrica profonda, blancs, i creients en el Dèu de la Bíblia i en un Déu terrenal d'abundant cabellera daurada i llenguatge popular que els havia promés el que esperaven. Es veien armilles antibales, algunes armes i alguna disfressa que ens recordava les esquadres de “negres” dels moros i cristians. Eren una part dels 74 milions de ciutadans americans que havien votat, més a Trump que al Partit Republicà.La Policia del Capitoli, sospitosament, no va poder aturar aquella onada engendrada en el populisme trumpista.
Per aquestes contrades, de manera immediata i aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, el “trifachito” i algun baró de la rosa marcida van comparar els fets del Capitoli amb el “Procés” i també amb les crides de “rodea el Congreso” que afins a Podemos, quan no escalfaven cadires al Consell de Ministres, van convocar. I no, senyors de la dreta extrema i l'extrema dreta, no, aquí no van haver morts, aquí va haver-hi un exercici del dret de manifestació, aquí no va haver-hi violència, aquí van ser la Guàrdia Civil i la Policia Nacional els que van mentir descaradament i van cometre fals testimoni quan declaraven uns fets que no es corresponien amb el que mostraven les imatges que sa senyoria Marchena va negar que foren mostrades mentre els qui mentien estaven prestant declaració.
Però aquí, i que ningú s'estripe les vestidures, i per tot Europa està escampant-se eixe neo feixisme que va mostrar la poteta el 6 de Gener als USA. I molts son els culpables, son culpables les cadenes de televisió que els han invitat als seus programes, son culpables els periodistes que ajuden a blanquejar el neo feixisme d'un partit misogin, ultra, antiimmigració, amagat sota new fakes, franquista, antidemòcrata i perillosament espanyolista. Estic parlant de VOX, al que uns i altres han obert les portes dels Parlaments fins fer que ara mateix siga la tercera força al Parlament espanyol. Ni els mitjans de comunicació, ni alguns periodistes, ni els polítics han volgut o no han sabut, extendre una frontera “sanitària” al voltant del neo feixisme que aquesta gent, com alguns militars, ansien per un futur.
Trump ha perdut la presidència dels USA, se n'anirà, però darrera queden els 74 milions dels seus votants, votants que pensen que Trump es el líder elegit per Déu. Cal estar molt atents perquè el feixisme queda viu entre molts d'aquells votants, i també està aquí, a Europa i l'Estat espanyol, representat per eixos populismes que fan forat entre les classes més empobrides de la societat. I, de moment, la socialdemocràcia no hi ha fet res per trobar la vacuna contra el neo feixisme que ens envolta. Les llibertats democràtiques poden caure i desaparèixer de la nit al matí, i no tenim més vacuna que aturar els totalitaris.
