Després de les imatges de l’assetjament al Capitoli, només quedava condemnar-les sense pal·liatius. Un atac així a la cambra on resideix el poder legislatiu, és un atac al cor de la democràcia. I encara és més greu quan ve encoratjat per un president que no accepta la seua derrota a les urnes.
Òbviament, i com no podia ser d’altra manera, els Estats europeus van reaccionar immediatament i ho van condemnar. Alguns partits polítics també i sense cap reserva. Però com sempre hi ha gent molt mesquina i ho va condemnar amb la boca menudeta, comparant manifestacions pacífiques i no violentes amb el que va passar al Capitoli. No m’estranya que després governen amb la ultradreta i estiguen còmodes a aquests governs.
A qualsevol Estat europeu, aquest partit d’ultradreta estaria segurament il·legalitzat per fer apologia del feixisme i per incitació a l’odi. Però a l’Estat espanyol estem tan ‘segurs’ de la nostra fortalesa democràtica, que és un partit legal i amb presència a les institucions, amb tot el que això representa. Com diria aquell, «manda huevos».
Un partit on els líders s’identifiquen amb els mateixos postulats que aquell que no accepta la derrota a les urnes dels EE UU, que nega les violències masclistes, que cada vegada que obren la boca és per a mentir i per a incitar a l’odi als diferents o nouvinguts, que encoratja a mantindre l’assetjament a casa d’una parella amb tres fills menuts, que nega la legitimitat d’un govern eixit de les urnes i que és capaç d’enyorar el franquisme, no entenc com pot ser legal.
Els moviments d’espases dels militars retirats són una conseqüència directa de sentir-se més encoratjats encara per aquesta gent ultradretana. I, malgrat el que diu la ministra, encara poden fer-ne una grossa emparats per aquesta gent que els dona ales.
No conec el sistema judicial ni qui hauria d’actuar d’ofici per veure la possibilitat de fer-los fora de la legalitat vigent per la seua constant incitació a l’odi. Els mitjans de comunicació que els fiquen els micròfons davant perquè continuen sembrant odi, estan sent còmplices directes de l’augment de crispació social que aquesta gent està buscant. Perquè busquen això, crispar per a justificar les seues propostes i justificar les paraules de qui busca afusellar a quasi la meitat de la població per no pensar com ells.
No entenc la complaença democràtica amb gent que no creu en la democràcia ni en els drets humans de totes les persones, no sols el d’ells i elles que sembren odi i menyspreu a qui no pensa com ells. De veritat que no ho entenc.
Estar governats per gent que no t’agrada és normal en democràcia. I sentir vergonya per qui ostenta la representació d’un Estat, també. Però d’ací a proclamar la il·legitimitat d’un govern eixit de les urnes, insultar constantment als seus membres, a totes i tots sense cap distinció, mentir descaradament al Parlament i sembrar odi sense descans buscant la crispació per prendre el Govern, que consideren seu, ja no és tan normal. Tot i que si pensem que un dels seus assessors és el mateix que deu haver aconsellat al del flequillo americà a no reconéixer els resultats de les urnes, igual ja li trobem la lògica.
Insistisc en el fet que no sé a qui li correspondria, però a la llum de les seues actuacions permanents d’incitació a l’odi i a la crispació així com una contínua exaltació de valors feixistes, alguna instància jurídica hauria de ser contundent i actuar d’ofici com considerara oportú, però estudiant la legitimitat democràtica d’aquest partit ultradretà. O dit d’altra manera menys eufemística, la seua possible il·legalització.
