Per segona vegada els ciutadans catalans han estat cridat a les urnes d'una manera anòmala i amb la intervenció espúria del Tribunal Suprem. Tot va començar quan el President Torra va penjar una pancarta a la balconada de la seu de la Generalitat demanant la llibertat dels presos polítics. Indignats, els membres d'una entitat que ningú sap quants son, a qui representen i qui els paga les despeses, Impulso Ciudadano, que navega al voltant de les tèrboles aigües de C's i la Societat Civil Catalana, va presentar una denuncia, crec que no tenen massa clar que es això de la llibertat d'expressió. Denuncia que el TSJC va fer seua i que acabà al TS que, finalment, va destituir Quim Torra encenent la metxa que portaria Catalunya a unes eleccions convocades de manera no habitual, com ja havia passat amb les anteriors que van ser convocades des de Madrid pel Govern de Mariano Rajoy.

En no trobar un candidat amb els vots suficients per guanyar, les eleccions quedaven convocades i es va decidir que foren el 14 de Febrer. Des de la data de la convocatòria fins ara el risc per la salut ha anat creixent cada dia, no sols a Catalunya. El Govern català, en funcions, havia de triar entre celebrar les eleccions el dia que estaven convocades, o bé, i per raons de força major ajornar per més endavant els comicis. Divendres passat tots els partits parlamentaris, menys el PSC, ara per ara una sucursal del PSOE a Catalunya, van acordar celebrar les votacions el proper 30 de Maig.Immediatament vam poder escoltar veus discordants que tenien pressa en votar, veus per les que votar es molt més important que la salut. El foc el va obrir el Ministre Campos que va comparar l'ajornament de les eleccions amb la suspensió de la democràcia, oblidant, segurament a propósit, que la vertadera suspensió de la democràcia es l'existència de presos polítics, i deixar, com l'Estat espanyol està fent, la política en mans de la cúpula judicial.

Ara, quan escric aquestes línies, dilluns a la vesprada, ja s'han presentat sis recursos davant el TSJC contra l'ajornament de les votacions. Al PSC, o PSOE, com vostés vullguen, tot es el mateix, no els ha fet falta donar la cara i presentar el recurs, ja ho ha fet “Federalistes d'Esquerra” una de les organitzacions dels voltants dels socialdemòcrates. C's va estar d'acord amb l'ajornament, però, casualment, Impulso Ciudadano també ha presentat el seu recurs. I altres auto convidat a la protesta son les patronals Foment i Pimec, els empresaris, reunits aquest dilluns per decidir si presenten recurs no ho faran, ja els han fet altres la feina, no volen ajornament, sembla que entre economia i salut trien la primera, mentre protesten davant el Govern català es presenten genuflexes, genoll en terra, davant el Govern de Madrid, que es el que té els diners i que en tota la pandèmia no hi ha amollat un euro.

Però també cal dir que tot aquest enrenou s'hagués evitat si el President Torra no s'hagués entestat en fer-se fort en el fortí de la Plaça Sant Jaume i hagués convocat les eleccions que havia promés en quan s'aprovaren els pressupostos. Calia guanyar temps per reconstruir el seu partit i, es la meua sensació, ha deixat el Govern català als peus dels cavalls de la Brigada Aranzadi, perquè no tinc dubte que els jutges sentenciaran que el 14 de Febrer els catalans, amb mascareta, separació i les mans ben rentades hauran d'anar a votar. Ja sabem com estimen els jutges del TSJC i el TS. tot el que els arriba i fa olor a independentisme. Aixi el Ministre Illa podrà deixar de ser Ministre per fer de candidat mentre Iceta puja al cel d'un Ministeri. M’agradaria equivocar-me.