Si parem atenció al títol de l´article ens adonem que no té cap misteri, donat que estem al mes de gener i que amb la Covid o sense la Covid, este mes ha sigut el mes de les cues, de buscar allò que no ens fa falta, però que ens vindrà millor que un ansiolític, alló que igual deixem a un armari, però que ens ha aportat la felicitat terrenal per uns quinze minuts i que siga com siga hem comprat amb la VISA, ja que, perquè i sabent que estem en rebaixes i ahí tot val i val tot.

Si ara, en uns segons, retroalimentem la memòria amb frases dels nostres benvolguts mestres com “tanto monta,monta tanto Isabel como Fernando” podem extraure una ràpida conclusió o resolució del cas que ens ocupa. És el mateix posar 5 més 4, que 4 més 5, si després d´aplicar la propietat commutativa de les mates, el resultat acaba sent el mateix: un 9.

Malgrat tot el que hem reflexionat, hem de fer un pas endavant i assumir que no sempre les mates funcionem que no sempre les frases associades als nostres records són certes i que no és el mateix acarnissar un “tot val” a un “val tot”.

Passegem junts en la posada en pràctica del embarnussament que tenim al davant. Sembla molt senzill de llegir quan el tenim escrit i resulta brutalment complicat quan ho hem de verbalitzar:

Jo tinc una caixeta tan ben requinquilladeta que cap requinquillador no la requinquillarà millor

Ja heu provat? No era tan sen com semblava, i segur que acabem dient: “No fa falta llegir en alt, no fa falta si ho tinc per escrit”

Jugant “d'oca a oca i tire perquè em toca” anem a fer la transformació:

REBAIXES per DESESPERACIÓ

Arribats este clímax d´haver mogut les peces de l´escacs, la percepció del significat ha canviat com d´escalfor a fred i ara ja notem la gelor del desànim que els ha dut a escriure un cartell així i en vermell.

No obstant i això entrem, com si no anara amb nosaltres i fem la cua que ens toca, ens ajustem les mascaretes, guardem la distàcia i ens fem prosocials si fa falta, donat que comprar un parell de sabates per 5 euros ens deixa un regust de campions de triatlon dels que han pujat al podium de la victòria.

Estes famílies no poden més, no poden ni alçar la mirada quan estan fent el cobrament amb la targeta i continuen i encara que els costa respirar, saben que han de seguir endavant i que millor vendre el que tenen que no emmagatzemar caixes de sabates de diferents estils i numeració per secula seculorum, amén.

No pense, no dec, ni puc jutjar les coses que fem, però sí que puc reflexionar sobre elles, sobre el que ens passa a cavall d´aquesta pandèmia mundial. Busquem un lloc de pau als nostres pensaments i comprem, per descomptat que hem de “fer gasto” i hem de fer que roden els euros, però necessite que ens aturem, que valorem, que acaronem al pensament que la Covid ja ens ha llevat prou coses, ja ens ha rebentat els esquemes de futur, ja ens ha segrestat la possibilitat d´abraçar-nos i ja ha assassinat a massa bones persones, però per favor que no ens lleve el sentiment de tendresa pels demés, que ens deixe ser amables, atesos, respectuosos amb els que són essers humans i que ho estan passant terriblement mal. Dient-los “bon dia”, mirant l´espai que deixa la famosa FP2, tractant de que notem que no estan sols a aquesta guerra biològica, segur que els portem un poc de llum en una època tan tenyida de negre. Acabant l´any 20 no hem tancat la porta a les desgràcies del 21, però malgrat tot este procés del virus, hem de ser conscients que podem donar suport amb unes paraules, amb un detall, amb una ajuda en veu baixa, a un “ et trobes bé?”

Fem espai i deixem cabuda a estos gestos humanitaris a les nostres vides i al nostre dia a dia i sapigam dir “gràcies”, perquè segurament, estic segura que en la compra que hem fet, en la caixa de les sabates de nitvella, que hem comprat per 5 euros, ens estem portant més que lluentons, estic segura que ens estem portant les seues il.lusions i una part del seu coret d´empressari.