Que un Ministre de Sanitat abandone el lloc en mig d'una pandèmia es com si un capità deixés a la deriva el buc que està afonant-se. Salvador Illa i el seu partit han decidit que la defensa de la salut podia canviar de directiu tot just en mig de la dificultosa carrera contra la malaltia i la mort. El PSOE, segurament, té enquestes on el nom d'Illa sona com única possibilitat que l'Estat té per dominar les embranzides del cavall de l'independentisme. No ho van aconseguir amb l'aplicació del 155, no ho han aconseguit empresonant mig Govern i enviant l'altre mig a l'exili i no ho van aconseguir primant a Inés Arrimadas perquè guanyarà unes eleccions que no li van servir per fer fora de la Plaça de Sant Jaume el sobiranisme. Com tampoc la Guàrdia Civil va poder trobar les urnes que, malgrat els entrebancs i les porres policials, dos milions i mig de catalans van omplir amb els seus vots l'1-O.

Però, qui es Salvador Illa?. Totalment desconegut fora del seu partit fins que el 13 de gener de 2020 va ser nomenat Ministre de Sanitat. En principi té en comú amb la majoria dels polítics, de tots colors i condicions, ser un professional de la política. Sols ha treballat en l'empresa privada uns pocs mesos del 2009 que va estar a la productora Cromosoma. Va començar molt jove, als 21 anys, a fer de la política el seu “modus vivendi” com a regidor a l'Ajuntament del seu poble, La Roca del Vallés, d'on el 1995, amb 29 anys passaria a ocupar el lloc d'Alcalde. Continuà ascendint a l'escalafó i del 2005 al 2009 va ser Director General d'Infraestructures del Departament de Justicia de la Generalitat, que per aquells dies estava construint a Barcelona la Ciutat de la Justicia. Del 2010 al 2011 fou Director de l'Àrea de Gestió Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona amb Hereu com Alcalde, i del 2011 al 2016, que es nomenat per Iceta Secretari d'Organització, es Coordinador del Grup Municipal Socialista al mateix Ajuntament. En Novembre d'aquest any, amb la incorporació del PSC, al Govern d'Ada Colau, es nomenat Director d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament barceloní. Sempre a l'ombra de la rosa.

I quan tots esperàvem, fins i tot ell mateix, que fos Iceta el candidat de la franquícia del PSOE a Catalunya a la Presidència de la Generalitat, resulta que des de Madrid han triat un senyor que, fins ser nomenat ministre era un perfecte desconegut. Sánchez l'ha triat perquè es gran defensor de les essències pàtries, té bon cartell entre els unionistes, i alguna vegada se l'ha vist manifestant-se de la mà dels membres de Societat Civil Catalana, un ens que te per objectiu la defensa a ultrança del nacionalisme espanyol. Sánchez, nou Janus bifront, es un polític amb doble cara, i per continuar assegut a la trona de la Presidència del Govern fa el que considera més efectiu als seus interessos. Avui parla de solucionar amb la política la situació catalana i demà es el més fidel defensor de l'integrisme unionista. Tè que donar peixet als seus barons.

Illa se'n va del Ministeri amb una certa nocturnitat i traïdoria, escapa sense donar explicacions sobre la gestió de la pandèmia als representants dels electors. No ha pres algunes decisions que podien no ser populars, quan els ha interessat eren les CC.AA. les responsables, quan eren ells els que tenien la paella pel mànec. Té por a les critiques perquè les critiques no son una bona carta de presentació, i la franquícia catalana del PSOE el vol presentar net i polit davant l'electorat. No volen perdre les eleccions, tenen de la seua part la Brigada Aranzadi, sempre fent un pas al front contra l'independentisme.