L’Ajuntament de Madrid elimina la Direcció General d’Igualtat després de la decisió d’esborrar un mural feminista que retrata dones en la seua lluita per la igualtat, tals com l’activista Rosa Parks, la pintora Frida Kahlo, Angela Davis, l’escriptora Chimamanda Ngozi o la cosmonauta Valentina Tereshkova... Per què eixa enemistança o eixa fòbia o eixe odi? Es veu que encara ressonen en algunes ments aquelles velles pàgines de la Història bassades en les diferències de gènere, en què s’havia assignat a la dona la posició de reproductora, reclosa dins la llar, i subordinada al mascle protector; situació que esborrava per complet l’espai i la funció pública de la muller.Una altra mena de societat, on les relacions jeràrquiques o de superioritat d’un gènere sobre l’altre desapareguen, es veu que posa nerviosos a més d’un. I pidolen per uns valors seculars i una família tradicional, perquè tot allò contrari és una amenaça al seu enyorat estatus de superioritat en el repartiment de rols. És així com s’arriba a alçar la veu contra les feministes, que volen transformar la realitat; són perilloses; el que diuen i fan és terrible, detestable; esborrem-les...Ben mirat, és un intent, per part d’estos sectors reaccionaris, de restricció en l’extensió de drets socials per a tots: s’està contra el divorci, contra l’avortament, contra l’eutanàsia, contra el matrimoni homosexual, contra tot control de la natalitat, contra la ideologia de gènere, contra... És la conculcació de drets amb l’ànim de no permetre l’avanç de noves forces socials que sempre s’esforçaran per canviar la societat i, en conseqüència, per tombar barreres. És voler aturar la marxa del món. I a tal objectiu es disposen estos grups cavernícoles, escampant l’odi, perpetrant atacs a tot allò que represente ‘gènere’, enarborant a l’uníson la xenofòbia (enfrontament de l’obrer feble, l’autòcton, contra el més feble encara, el forani)... Es busca la confrontació, la desinformació. I canalitzar la possible frustració que este estat de coses genera en els febles per a empoderar-los de la seua pròpia ràbia contra el desenvolupament de la democràcia i la conquesta de drets i avanços, que sempre significarien major inversió social en bé de tots, cosa que els reaccionaris no desitgen ni postulen, i temen igual com el gat a l’aigua templada. Són les seues guerretes contra la marxa del món.