En els últims temps han sigut habituals les notícies sobre institucions i experts que recomanaren en els darrers anys mesures per a prevenir l’impacte i propagació de malalties infeccioses i potencialment epidèmiques com l’actual coronavirus. En l’àmbit valencià trobem un cas destacat com va ser el Consell Valencià de Cultura (CVC) en juliol de l’any 2014.

En aquell moment, la institució amb certa tradició en els temes de la salut, la investigació mèdica i la biomedicina, va emetre un informe sobre malalties emergents i reemergents, coincidint amb l’aparició del mediàtic brot d’èbola a l’Àfrica occidental d’aquell any. Cal recordar que d’aquest es van tractar alguns malalts repatriats a l’Estat espanyol i del qual inclús es va contagiar una sanitària a un hospital de Madrid. Aquest document realitzat per la Comissió de Ciències, era conseqüència d’una ponència proposada pel president del CVC, el bioquímic Santiago Grisolía, en febrer del 2013.

Durant l’estudi, van comparéixer a la comissió i van aportar documentació diversos experts en la matèria de l’àmbit acadèmic i de la sanitat valenciana. Aquests ja apuntaren aleshores que entre les causes d’augment i la propagació de malalties infeccioses respiratòries com l’actual coronavirus, estaven el ràpid moviment de persones en avió i el trencament de la barrera entre espècies que afavoreix la transmissió de patògens dels animals als humans. Els experts ja van destacar en aquell moment la importància de la prevenció, d’una ràpida resposta, de l’aplicació de quarantenes i de la coordinació internacional.

Després de més d’un any de treball el CVC va emetre finalment l’esmentat informe amb una sèrie de recomanacions, algunes de les quals resulten de molta actualitat, dirigides, entre altres, a prevenir noves malalties del mateix tipus que la actual covid-19. Per una banda, aquestes propostes feien menció a la importància de l’educació en els hàbits d’higiene i a les precaucions a prendre davant el possible contagi d’aquestes malalties en viatges internacionals. També s’assenyalava a l’informe la preocupació respecte a què es continuen estenent aquest tipus de malalties, la necessitat d’investigar sobre aquestes de forma decidida, així com la necessitat de recolzar els plans de coordinació de la prevenció i resposta a les malalties emergents i desenrotllar solucions i ferramentes innovadores que ajuden a contrarestar-les. Per últim, es recomanava que en els casos necessaris, a causa del constant creixement dels moviments transnacionals, s’augmentara el personal sanitari present en els controls de fronteres.

És per això que llegint ara aquell informe del 2014 ens adonem de la necessitat, amb caràcter general, de què les administracions públiques atenguen les recomanacions que emet el CVC des de la seua constitució en 1986. Aquestes han sigut útils en moltes ocasions per a tractar de salvaguardar el medi ambient, el nostre llegat historicoartístic i les nostres tradicions. No solament per a reconéixer l’inestimable treball que fa aquesta prestigiosa institució consultiva i assessora creada per l’Estatut d’Autonomia de 1982 i donar-li sentit, sinó també per a tindre una societat millor en l’àmbit de la cultura, les arts, el patrimoni i la ciència.