A la Comunitat de Madrid, els seus dirigents se’n riuen de tot i de tots i totes pensant que no tenint seny. El grau de desvergonyiment de la presidenta i el seu govern no coneix límits. Quan per part del Govern de l’Estat s’acorda alguna cosa, fins i tot alguna cosa que haja demanat l’executiu madrileny, a l’hora d’aplicar les mesures, van per lliure.

I el súmmum del desvergonyiment ha estat dir que deixaven de vacunar contra la covid a la ciutadania. I mentre, la ciutadania perdent la vida per una gestió sanitària terrible, prèviament privatitzada i amb uns recursos personals molt limitats per aquesta mala gestió. I l’hospital Zendal, sense cap intimitat per als pacients i sense personal propi, és una forma evident de manifestar tota la megalomania que arrossega aquesta dona.

Però el que no m’acaba de quadrar és perquè, amb tots els incompliments que s’estan fent no és prenguem mesures contra aquest govern autonòmic que deixa morir a la gent. Jo em pregunte si no és un clar incompliment que atenta greument l’interés general no vacunar a la ciutadania com a mesura de prevenció per a protegir al conjunt de la població, que quan aplegue el bon temps començarà a moure’s territorialment amb la possibilitat de contagiar a la resta de la població.

I ja, el cúlmen de tot és quan la megalòmana i histriònica presidenta diu que si al Govern Central no l’agrada com s’están fent les coses en Madrid, que ho facen ells. O dit d’altra manera, com que estic cansada i el que vull és mantindre la bronca permanent i, d’aquesta manera, garantir-me protagonisme permanent, feu-ho vosaltres i em donareu material per a continuar crispant, provocant i tenint portades, que és el que més m’agrada. Perquè treballar, li agrada poc a aquesta dona i el seu equip.

Estem en una situació molt crítica i, malgrat tot, crec que algun recurs o decisió s’hauria de prendre amb aquest Govern que va tant per lliure i amb una arrogància que de vegades fa riure, si no fora perquè la gent de la Comunitat de Madrid s’està morint de veritat. D’acord, pot ser que l’aplicació d’algunes mesures més contundents podria donar peu a molta més confrontació política, però senyores i senyors, la gent de Madrid s’està morint per culpa de la ineficàcia d’aquest govern autonòmic. I no em sembla gens just ni ètic deixar morir a gent per obtindre rèdits polítics.

I mentre, el personal sanitari, al límit de les seues forces, deixant-se la pell per poder salvar vides. Afegint que molt d’aquest personal té unes pèssimes condicions laborals. Però, això si, les empreses amigues del Govern de Madrid, sense deixar de guanyar diners amb la situació de pandèmia i mentre la gent va morint-se. Senzillament no entenc massa coses què estan passant a Madrid.

Només espere que, quan tot açò passe, algú demane responsabilitats per les decisions que s’han anat prenent, perquè per molt menys s’ha actuat contra bona gent. Espere que, de veritat, la justícia siga igual per a totes i tots i que, tanta arrogància i inacció tinga el càstig que mereix.

Tot molt trist, almenys per a mi, tot molt trist.