Ha eixit estos dies la notícia que la Audiència Provincial ha ratificat una sentència anterior que condemnava a un periòdic i a un periodista a abonar unes quantitats a uns empresaris (170.000 euros) com a indemnització per danys a l'honor i a la pròpia imatge i que pareix que és una autèntica garrotada contra la informació que acusava a Rita Barberà de tindre una "Gurtel" en l'ajuntament de València, indicant el jutge que eixes informacions eren equívoques i mancades de la menor lògica i proporció.
Sembla que la sentència no estalvia qualificatius contra els condemnats, als qui acusa de "no actuar amb la diligència exigible per a complir amb l'exigència de transmetre una informació veraç" o ser "responsables del desproporcionat tractament de donaren a la notícia en els seus titulars, innecessàriament ofensius per contundents i poc diligents".
En fi, després d'açò el periodista que, segons pareix, tenia una fixació en contra molt obsessiva, deuria eixir a demanar perdó, i si tinguera vergonya torera, dimitir del seu càrrec públic al front del departament de premsa de la Delegació de Govern de València, ja que és una condemna amb totes les de la llei, i si no ho fa, obligar-li a dimitir a les braves per part de qui l'ha fitxat.
Al revol d'esta notícia, he rebut un altre whatsapp que recopila tots els imputats que han tingut a vore més o menys amb el PP al llarg d'estos anys i que han sigut absolts. N'ixen més de 200 persones en més de 70 causes, que es diu prompte. Però el mal ja està fet, que això era el que pretenien els denunciants, en la majoria polítics d'esquerres, que estaven en l'oposició, amb afany d'arribar al poder utilitzant tota classe de vileses i abusos, seguint això de "el fi justifica els mitjans", encara que tot siga mentida.
En la meua carn encara estic vivint un assumpte pendent des de fa molts anys, sense cap sentit, que ja me l'arxivaren per part del Tribunal Superior de Justícia i que el jutge ha fet durar més d'allò legalment permés, sense que en fera quasi res en els últims anys. Un assumpte que ha perjudicat greument a unes 50 persones, tancant-los el pas a una vida ordinària i tranquil·la i amb la sensació que és tot molt injust i poc es pot fer davant dels poderosos jutges i fiscals.
La justícia, perquè siga recta i eficaç, deu de ser ràpida i clara en el seu procediment i esdevenir. Si s'acumulen retards per negligències i deixadeses, no és justícia, sinó arbitrarietat i mala fe.
El problema és que a les més de 200 persones que han patit en les seues carns un procediment que ha quedat en no res, i a vegades sent escarnits en públic, amb detencions publicitades i televisades i filtracions de la informació negatives a muntó, es queden amb una època en sa vida que els ha produït despeses, depressions, mala imatge, insults, amenaces i Déu sap quines coses més. I ara ningú no els compensa tot això, perquè la justícia se suposa que és cega, encara que darrere n'hi haja uns senyors amb les seues ideologies i plantejaments i que poden acostar la brasa a la sardina que els interesse, sense que ningú els puga reclamar res, encara que a continuació es veja que s'han equivocat o han jutjat malament.
Igual que eixos polítics que s'han dedicat a denunciar sense més per a així traure rèdit electoral, als que tampoc se'ls reclama res.
L'única que els podrà demandar alguna cosa a tots ells és la consciència, però si esta es ampla i acomodatícia, com pareix que ho és en tots els qui no actuen amb rectitud i honradesa, no res cal que fer i continuaran actuant amb la perspectiva de seguir produint dolor i mal a uns ciutadans que tenien com a única il·lusió treballar pels demés. ¡I així els ho han pagat!.
