Bárcenas, "ese señor..."

«Ese senyor del que usted me habla», Bárcenas, cognom que M. Rajoy es negava a pronunciar i que en situació de ‘cessament temporal’ —qual infanta Elena— en la tresoreria del PP va cobrar en ‘diferit’ i a manera de ‘simulació’, ha començat a cantar les quaranta i potser acabe cantant fins i tot missa. De moment la ‘cantata’ ha invalidat ja un vell principi jurídic: la presumpció de veracitat de la paraula d’un expresident. I és que quan una mentida en tapa una altra l’embolic augmenta deixant tants fils solts que fan impossible desembolicar la troca. És així com el relat de les corrupteles del PP esdevé fulletó per entregues protagonitzat per guilopos i espavilats que semblen extrets de la novel·la picaresca.

La cosa ve de lluny, quan el PP descobreix la cèlebre frase «sin obras no hay sobras» (ni ‘sobres’). Així naix el sistema institucionalitzat de finançament en B (frase que no és meua, sinó de Bárcenas) que s’escampa i ‘fa pudor de podrit’ en la Dinamarca del partit. Raó per la qual el jutge ordena investigar 600 milions en obres adjudicades pel govern d’Aznar, la crisàlide de la que naix la papallona de la corrupció, amb 12 dels seus 14 ministres imputats. I vet ací que l’ex tresorer s’ha brindat també a informar sobre la ‘caixa B’ del PP de Madrid que presidia la senyora Aguirre, la caça talents que aixoplugava sota el seu mant —com la lloca els pollets sota les ales— un munt de polítics imputats per corrupció. Vaja, que no haurà ficat la mà, però ausades que ha ficat la pota.

Si guanyem guanyarem tots, va dir un ministre d’Aznar en campanya electoral. Han passat els anys i ha demostrat ser home de paraula, tret que al dir ‘tots’ es referia només als seus. Tot i això sobta que en el PP, on abunda la gent de missa i sagristia, els casos de corrupció s’hagen multiplicat com els ‘gremlis’ de la pel·lícula. Això sí, les corrupteles estan sempre en la casa d’enfront. I si en plouen tantes que no hi ha paraigües que les pare, el que dèiem de xiquets: i tu més!